Una alumna del Lycée qualifica el sistema educatiu francès com ‘humiliant’ en la segona sessió de ‘Filant xarxes’
El Centre de Congressos d’Andorra la Vella ha acollit la segona sessió de ‘Filant xarxes’ organitzat pel servei de Joventut i Participació Ciutadana del comú d’Andorra la Vella i Unicef. Aquesta nova edició s’ha centrat en ‘la convivència i la resolució de conflictes’ ja sigui en l’àmbit escolar, familiar i social. La doctora en psicologia de la comunicació i coach prosocial, Pilar Escotorín, i la psiquiatra Gemma Garcia-Parés, han sigut les convidades d’aquesta jornada.
Seguint la dinàmica de l’edició passada, el debat ha començat exposant les dades recollides per les enquestes realitzades per Unicef afirmant que els alumnes no senten que els professors s’interessen o inciten als seus alumnes a dir el que pensen. Una alumna del Lycée ha volgut compartir la seva experiència des del punt de vista del sistema educatiu francès qualificant-lo com ‘humiliant’. L’alumna ha explicat que en el moment que un company s’obre davant la classe, si es dona el cas d’equivocació al moment de donar alguna resposta, el professor el fa sentir malament per l’error comès. Afegint que aquesta actitud no segueix la línia d’expressió que molts professors defensen: “estem aquí per aprendre”. La psiquiatra ha volgut ressaltar que aquesta situació no és normal, ja que els adults “són l’exemple per als alumnes” i que hi ha estudiants que són ‘més sensibles que altres” i “s’ha de buscar la manera de comunicar per no cohibir-los”.
En el cas familiar, les dades recollides demostren que quasi el 90% dels joves senten que els pares són empàtics i practiquen l’escolta activa quan els expliquen els problemes. Aquest punt ha sorprès i s’ha qualificat de manera molt positiva per les expertes, tot i que Garcia-Parés ha volgut ressaltar la posició parental assenyalant que “és difícil per alguns pares no escandalitzar-se”, ja que “ningú els ha preparat per a aquest canvi tan accelerat” que està patint la societat. En la mateixa línia, Escotorín ha afegit que és interessant que els pares “facin preguntes per entendre les coses que expliquen els seus fills, tot i no estar d’acord, és positiu interessar-se i prendre seriosament el que es diuen”.
Després, en l’àmbit social els adolescents atorguen molta importància a les seves amistats, aquest vincle els hi serveix per compartir problemes i sentir-se recolzats en certes situacions. Alguns dels joves assistents han afirmat que moltes vegades no exposen els problemes o certs detalls als seus pares perquè en els dies posteriors se senten “en un interrogatori”. En aquest cas, “no cal saber tot el que fan, sinó que cal estar disponibles” i que estan “per escoltar-los, ajudar-los i estalviar-se els interrogatoris”, ha aconsellat la psiquiatra als progenitors.
Punts clau per gestionar els conflictes
La doctora en psicologia de la comunicació i coach prosocial, Pilar Escotorín, ha especificat que abans de guiar als més joves en la gestió de conflictes, han d’entendre què significa el concepte ‘conflicte’ que pot estar distorsionat a la creença que tenen i “que no és sinònim de violència”. L’experta ha assenyalat que han de comprendre que existeixen diferències entre les persones, i que aquestes “es poden gestionar de manera positiva o negativa, i la violència és una manera negativa”.
En el mateix sentit, Escotorín afirma que els adults tampoc saben com gestionar els conflictes en la majoria dels casos. Aquest fet és donat per “la polarització de la societat”, segons la doctora, que ha causat que les persones es moguin en “grups homogènics” i siguin reticents a “persones que són tot el contrari a nosaltres”. Així doncs, “s’ha d’augmentar la diversitat dels grups i l’hàbit de dialogar des de la diferència”, ha comentat la doctora.
Finalment, la psiquiatra Gemma Garcia-Parés s’ha centrat en l’àmbit escolar apuntant que “les experiències que viuen els adolescents en aquest entorn dia rere dia els afecta”. Donat el cas que aquestes fossin males vivències, tenen una afectació “en la vida adulta” i recorden aquests moments “amb mal estar o tristes”, tot i que “afortunadament no afecta la majoria”, ha acabat explicant.
