Espot reitera que les acusacions a Grifols, malgrat que puguin ser certes, no posen en risc el laboratori
La polèmica sorgida els darrers dies al voltant de Grifols i el futur centre de recerca en immunologia que es projecta a Ordino ha estat un dels temes que aquest dijous ha centrat la sessió de preguntes al Govern del Consell General. Des del grup parlamentari socialdemòcrata, el conseller general Pere Baró ha demanat a l’executiu el seu posicionament respecte de les acusacions a la farmacèutica i el futur del projecte del laboratori, un equipament del qual s’ha mostrat en contra.
El cap de Govern, Xavier Espot, ha estat taxatiu en la resposta quan ha assegurat que “si resulta que les acusacions són certes […] no tenen per què posar en risc aquest projecte concret, que és d’un valor ínfim en relació amb la capacitat financera i d’inversió de Grifols”. A més, ha sentenciat que “els compromisos amb Grifols no es deixaran sense efecte per quatre titulars mal llençats en mitjans de comunicació forans”. Espot també ha posat en relleu que la història de Grifols és de “seriositat i de saber fer les coses ben fetes”, ja que, si no fos així, “no tindrien una de les multinacionals més potents del món”.
És per això que ha demanat “donar el mínim benefici de dubte” fins que no hi hagi proves fefaents de les acusacions. “Nosaltres creiem que aquestes informacions s’han de valorar amb extrema prudència. Són informacions que han estat rebatudes de manera taxativa per Grifols i em consta que s’han instat demandes judicials per intentar demostrar la seva falsedat”, ha exposat.
Baró ha qüestionat la viabilitat del projecte tenint en compte que “hauria d’haver estat enllestit el 2023 i no s’ha construït res” i també ha criticat “l’opacitat” del procediment, així com l’estat actual de la iniciativa. El conseller general ha advocat perquè el Govern demani a la ciutadania d’Ordino si desitja tenir un laboratori d’aquestes característiques a la parròquia i ha encoratjat al Govern a fer “marxa enrere” perquè “encara hi són a temps”.
Tot i això, Espot ha manifestat que “hi ha uns acords signats” que s’han de respectar i que el projecte “es tirarà endavant amb totes les garanties”. “Treballem en un projecte sòlid, beneficiós per a la diversificació econòmica i per donar sortides laborals als joves que han de marxar d’Andorra”, ha explicat. Qüestionat pels terminis, ha dit que “quan tinguem el projecte ben treballat és quan es tirarà endavant amb caràcter definitiu”.
També ha volgut tranquil·litzar la ciutadania assegurant que el país “no està posant el coll” amb aquesta iniciativa, ja que el pacte de socis només obliga a assumir un “risc mínim”. De fet, el cap de Govern ha recordat que a hores d’ara només “hem destinat un terreny públic que continua sent propietat del Govern i que retornarà al cap de 25 anys amb les instal·lacions que s’hagin bastit”.
Millora de les condicions laborals i salarials dels efectius del Cos de Bombers
Les condicions laborals i salarials dels efectius del Cos de Bombers ha estat una altra de les qüestions que ha protagonitzat la sessió de preguntes al Govern d’aquest dijous. La consellera general de Concòrdia, Núria Segués, ha demanat a l’executiu per la cobertura de vacants dins del cos i les hores extra, dos aspectes que van rebre una negativa per part dels professionals a principis d’any.
La titular de Justícia i Interior, Ester Molné, ha recordat que les associacions de bombers van fer pública la decisió de negar-se a realitzar hores extra per cobrir eventuals baixes laborals a partir de l’1 de gener i fins a un temps indefinit. Tot i això, després d’un seguit de negociacions, el dia 8 es va aixecar la mesura i el Govern es va comprometre a analitzar les pretensions dels membres del cos.
Durant aquells dies, Molné ha exposat que “no hi va haver cap servei que es veiés condicionat o afectat”, ja que l’únic que va succeir és que es va comptar amb 18 efectius distribuïts entre els quatre parcs de bombers en comptes dels 19 que hi ha actualment. A més, la ministra ha traslladat que els sindicats del cos “es van comprometre a donar resposta davant qualsevol tema important per part del personal de guàrdia” i ha aclarit que les hores extra dels professionals han augmentat perquè “cada cop s’organitzen més esdeveniments al país”.
Pel que fa a la possibilitat d’establir una ràtio de bombers en relació amb la població tal com ha demanat Segués, la titular d’Interior ha dit que “de moment no s’ha plantejat” establir aquest mecanisme, tot i que “el que sí que s’està fent és un estudi de necessitats del país i de les infraestructures que tenim per mirar si el nivell d’efectius és suficient”.
A l’últim, i pel que fa a una revisió salarial, ha indicat que es tracta d’un assumpte que a hores d’ara “estem analitzant i establint un calendari”. De fet, ha afegit que hi ha una reunió prevista amb els sindicats del cos a principis de febrer per “respondre de manera satisfactòria a les seves pretensions”.
Límit a l’adquisició de segones residències amb l’entrada en vigor de l’acord d’associació
Les preguntes al Consell General també han girat entorn de la compatibilitat de l’acord d’associació amb les mesures de restricció de la inversió estrangera en immobles a Andorra. En aquest sentit, el conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé, ha preguntat al Govern si el text disposa de mecanismes o protocols que permetin limitar l’adquisició d’immobles a altres residents de la UE.
Espot ha explicat que l’acord ja preveu procediments que permeten limitar l’adquisició de segones residències en un annex del capítol relatiu a la lliure circulació de capitals. “És una adaptació que es basa en el precedent ja existent a Malta, que permet continuar aplicant la legislació maltesa i un règim d’autoritzacions per béns immobles per a les persones que no han residit durant un mínim de cinc anys”, ha dit.
En aquesta línia, el cap de Govern ha refermat les seves declaracions d’aquest dimecres, on assegurava que “Andorra no pot continuar creixent a ritme de 4.000 persones addicionals cada any, i això també inclou no només els que venen a viure, sinó els que de manera secundària venen puntualment al país i també afegeixen pressió al mercat immobiliari”. Així doncs, ha asseverat que es preveuen un seguit de mecanismes que tenen com a finalitat desincentivar la pressió immobiliària. Segons Espot, l’acord inclourà un sistema de càlcul de quotes “molt conservador”.
Davallada de passatgers i desviaments de vols
Una altra de les qüestions tractades ha estat la presentada novament pel conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé, relativa al desviament de vols dirigits a l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell i la davallada registrada en el nombre de passatgers. El ministre de Turisme i Telecomunicacions, Jordi Torres, ha confirmat que els desviaments s’han produït per “diferents casuístiques” i ha assegurat que “el Govern està actuant sobre el tema per tal que es minimitzin”. De fet, ha exposat que el 2023 ha estat “un any atípic”, ja que les causes meteorològiques han estat les causants de l’11% de les desviacions al llarg de l’any enfront de l’1% registrat per aquesta casuística el 2022.
Pla d’escola per valorar l’ús de les tauletes a les escoles
Finalment, la consellera general de Concòrdia, Maria Àngels Aché, ha preguntat al Govern sobre el pla d’escola per valorar l’ús de les tauletes a les escoles, valorant l’avantatge que suposa com a avançament tecnològic, però preocupada perquè hi pugui haver un consum abusiu. El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha reconegut que malgrat que els darrers anys s’han anat equipant les escoles amb material tecnològic, des del ministeri es posa especial importància en evitar que “la tecnologia entri a les aules d’una forma descontrolada”. El titular d’Educació, a més, ha afegit que el pla d’escola té com a objectius assegurar el desenvolupament de competències dels alumnes i que el treball es converteixi en un projecte compartit i de compromís entre tota la vida educativa.
