menu Home
AndorraPólitica

Tombades les esmenes a la totalitat al marc pressupostari presentades per Concòrdia i PS

Ràdio Valira | 21 de desembre de 2023

Les esmenes a la totalitat del marc pressupostari de l’administració general de l’estat corresponent al període 2024-2027 que havien presentat els grups parlamentaris socialdemòcrata i de Concòrdia han estat rebutjades. Els dos grups havien presentat un seguit d’arguments que els portaven a rebutjar aquest marc i així, en termes generals, des de la bancada socialdemòcrata s’argumentava que el marc es basava en “dades molt optimistes”. Al seu torn, des de Concòrdia s’ha criticat una visió “curtterminista” que resta competitivitat a l’economia del país. S’ha demanat un pla per saber com es poden reorientar els llocs de treball de l’administració que vagin quedant vacants i s’ha criticat que el dèficit pressupostari es mantingui els quatre anys, tal com ha posat en relleu el president del grup, Cerni Escalé.

Escalé ha començat la seva intervenció incidint en el fet que cal una major planificació i que se segueixi l’exemple d’altres països que tenen ja en vigor el pressupost el primer de gener. També ha posat en relleu que la regla d’or, és a dir, el marc legal que dona empara al marc pressupostari sembli més “de llautó”, ja que hi ha un seguit de preceptes que no es compleixen i, per tant, cal que siguin reformats. En aquest sentit, des de Concòrdia destaquen que caldria modificar l’article 16 de tal manera que es vinculés la despesa corrent a la total per no estar sotmesos als cicles econòmics i també l’article 20, el que determina el pes de la imposició directa sobre la indirecta, per deixar-lo “sense efecte”, ja que tal com ha manifestat el president de Concòrdia si es diversifica l’economia el pes de la imposició directa anirà creixent en detriment de la indirecta i, per tant, aquest precepte no té sentit. També ha defensat que l’informe desfavorable del Tribunal de Comptes (com ha estat el cas actual) hauria d’implicar que el pressupost no pogués arribar al debat per a la cambra parlamentària.

Escalé s’ha referit a un deute de l’estat que oscil·la entre els 1.310 i els 1.110 milions i al fet que amb els ingressos no es cobreixin despeses i es mantinguin previsions de dèficits en els quatre anys vinents. Pel que fa a les despeses de funcionament ha remarcat que l’increment de les de personal siguin importants, una qüestió que a “curt termini” s’entendria pels plans de pensió o la compensació de l’antiguitat, però ha reclamat un pla a llarg termini sobre el creixement de l’administració, tenint en compte la digitalització. També ha destacat que caldria invertir més i en aquest sentit ha defensat també que cal tenir més ingressos reformant el marc tributari mantenint els tipus però revisant exempcions i bonificacions. I quan se’ls ha retret que ara presentin una esmena a la totalitat i, en canvi, noho haguessin fet al pressupost del 2024, Escalé ha respost que llavors es parlava d’una xifra total de despeses i ingressos sobre la qual ja estaven d’acord i que no pensen fer les coses d’una determinada manera perquè era el que es feia fins ara.

Des de la bancada socialdemòcrata, la presidenta suplent, Susanna Vela, ha criticat que es prevegi un PIB nominal “massa generós”; la “fragilitat” dels comptes o la “manca d’un model econòmic”. En definitiva, Vela ha lamentat que “les coses no s’estan fent bé” i que els “fulls de càlcul ho suporten tot” . En aquest sentit, ha remarcat que sembla que el Govern confiï massa en la inversió que pot venir de la “construcció desbocada” i ha concretat el marge més estret que hi ha entre ingressos i despeses, ja que si bé fins ara per cada 100 euros se’n gastava 80 a partir de l’any que ve se’n gastaran 90 i, en canvi, el Govern deu més diners i, per tant, té menys capacitat per fer inversions.

El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha defensat el “rigor” amb el qual s’ha fet tant el pressupost com el marc pressupostari i ha remarcat que en cap cas s’ha “pecat d’optimista” sinó al contrari, ja que s’han tingut en compte les previsions d’Estadística que són més contingudes que les del Fons Monetari Internacional. Així, ha recordat que es preveu un creixement real del 2,2% el 2024 i de l’1,4% el 2027 i que l’IPC estigui en un 3,6% l’any que ve i en un 2,1% el 2027. Pel que fa a la massa salarial, ha detallat que les previsions indiquen un creixement del 5,4% l’any que ve i del 3,8% el 2027, amb una progressiva moderació després del rebot de la Covid. També ha indicat un creixement dels impostos directes de manera progressiva. I pel que fa al creixement de les despeses, ha destacat que cal tenir en compte, més enllà del personal, el que es destina als comuns o a les societats públiques. I quant a les despeses de capital, la inversió en habitatge.

Entrant al detall dels preceptes de la regla d’or, ha detallat que es complirà que l’endeutament no sigui superior al 40% del PIB ni que el dèficit superi l’1% del PIB. En canvi, ha lamentat que amb una “inflació molt alta és impossible de complir” la norma que marca la despesa corrent en funció del PIB o el límit de la imposició directa enfront de la indirecta, ja que tal com ha comentat Escalé ha defensat que això és un signe de la diversificació de l’economia.

Des de la majoria, el conseller David Montané ha recordat que el marc pressupostari és una eina flexible i ha recordat també les modificacions legislatives que s’hi ha fet des del 2014. Al seu torn, des d’Andorra Endavant, la seva presidenta, Carine Montaner, ha remarcat la dificultat de fer previsions en el marc actual.


  • Ara en directe
  • PROPERAMENT



  • cover play_circle_filled

    Ràdio Valira
    La ràdio d'aquí

  • play_circle_filled

    RAC1
    Andorra

play_arrow skip_previous skip_next volume_down
playlist_play