AM.- L’Associació en Defensa del Jovent en Risc atén 96 casos, la gran part derivats de l’assetjament
Sant Julià de Lòria.- L’Associació en Defensa del Jovent en Risc d’Andorra està tractant actualment 96 casos de joves amb situacions relacionades amb trastorns alimentaris, conductes suïcides o addiccions a l’alcohol o les drogues. Una gran part d’ells, segons ha assegurat aquest dimarts la presidenta de l’entitat, Sandra Cano, estan relacionats amb persones que, prèviament, han patit situacions d’assetjament que, amb el pas dels anys i després de no haver estat tractades de la manera correcta, s’han convertit en problemes encara més greus. En aquest sentit, Cano ha posat en relleu que hi ha casos “més greus que altres”, però en la majoria d’ells s’ha identificat un patró comú com és el de l’assetjament. De fet, segons publica aquest dimarts Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA), durant el curs escolar 2022-2023 s’han detectat 20 casos d’assetjament, dels quals 17 es troben amb el procés obert. Concretament, la majoria d’ells s’han produït a les aules de segona ensenyança de manera verbal.
Cano ha fet aquestes declaracions en el marc de la celebració de la jornada titulada ‘I tu què fas? Que no fas res’, un esdeveniment que coincideix amb el Dia internacional contra l’assetjament escolar i que té com a objectiu reflexionar, compartir experiències i idees, i que, a més, es puguin proposar actuacions conjuntes i coordinades per tal de minimitzar i prevenir aquest tipus de pràctiques. L’esdeveniment, organitzat a la sala Sergi Mas de Sant Julià de Lòria per l’Associació en Defensa del Jovent en Risc d’Andorra i les àrees de social i joventut de la Creu Roja Andorrana, ha servit per donar visibilitat als testimonis dels assetjats i dels assetjadors, un fet important ja que, segons ha exposat Cano, “massa vegades una persona que ha sigut assetjada, i que no ha rebut ajuda, s’ha tornat assetjadora com a mesura d’autodefensa”.
La presidenta de l’entitat ha assenyalat que “quan parlem d’assetjament parlem molt de frustració, i molts es recolzen en les autolesions, l’alcohol o les drogues i aquesta és una situació que s’ha de reconduir i treballar”. És per això que ha manifestat que, en un país com a Andorra, i tenint en compte les seves especificitats, “si aquests problemes no es resolen ara, pot ser que al llarg de la vida s’hi puguin tornar a trobar”. “No volem que en un futur, en la cua d’un cinema, -una persona assetjada- hagi d’abaixar el cap per haver-se trobat amb el seu assetjador”, ha sentenciat, afegint que, quan es detecta una situació d’aquest tipus, “no sempre el canvi d’escola és una solució”.
Cano també ha incidit en la importància de treballar en la prevenció, no només a les escoles, sinó en tots els àmbits de la societat perquè “els fills surten de casa al matí i fins que no tornen no sempre estan a l’escola” i, per tant, poden continuar patint situacions d’assetjament “dins del bus, a les ludoteques o les zones de lleure”. Una de les eines amb què es treballa des de l’associació és “empoderar al jovent”, un fet que és “importantíssim”, així com treballar en les frustracions i emocions dels joves.
Per la seva banda, la responsable de l’àrea de joventut i voluntariat de Creu Roja Andorrana, Aida Sánchez, ha dit que, com a entitat, “nosaltres tenim el deure de ser en aquestes jornades per recolzar el jovent que pateix assetjament”. En aquest sentit, ha recordat que des de la Creu Roja s’ofereixen nombrosos mecanismes d’ajuda als joves que es puguin trobar en situacions similars, com és el cas d’oferir derivacions a professionals o integrar els joves dins del grup de joventut de la Creu Roja, “un entorn on poden fer altres activitats on se sentin més realitzats i integrats”.
Així mateix, i malgrat que els joves no es dirigeixen directament a l’entitat per explicar si estan patint o no situacions d’assetjament, Sánchez ha indicat que es tracta d’un fet que “es pot intuir perquè hi ha casos de gent que se sent desplaçada” i, amb el pas del temps, “ens expliquen les seves vivències i és aquí on fem el pas de trucar a l’associació, que posen a la seva disposició professionals als quals els deriven”.
