La família Cierco reclama 375 milions al govern espanyol pels danys causats per les clavegueres de l’Estat
Els germans Cierco reclamen 375 milions al govern espanyol pels danys causats per les anomenades clavegueres de l’Estat, al·legant que van aportar dades falses que van abocar al tancament de BPA i del Banco Madrid.
La família Cierco ha presentat una reclamació de responsabilitat patrimonial al govern espanyol perquè sosté que les actuacions de les clavegueres de l’Estat, sota el govern del PP, en la persecució de l’independentisme català haurien provocat la intervenció i posterior liquidació de lesdues entitats, de les quals eren accionistes majoritaris, l’any 2015.
Reclamen prop de 375 milions d’euros que consideren és el perjudici que s’ha causat al seu patrimoni. Així ho publica ElNacional.cat, afegint que la demanda es presenta quan a l’Estat espanyol s’han tancat tots els procediments, penals i administratius contra Banco Madrid, en els quals s’ha desmentit les acusacions de blanqueig de capitals o d’irregularitats.
Hi afegeix com a prova clau que a Andorra s’ha admès una ampliació de querella, contra el llavors president espanyol, Mariano Rajoy, els ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, i excàrrecs de la policia espanyola, acusats d’extorquir el llavors conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, així com a un dels seus propietaris, Higini Cierco, per aconseguir comptes bancaris de la família Pujol Ferrusola, d’Artur Mas i Oriol Junqueras.
En la demanda s’hi adjunten noves notes informatives de Villarejo, que anaven directament a Rajoy, que aquest diari està recollint en la investigació sobre els Papers secrets de l’Operació Catalunya.
A més de la policia patriòtica del PP, en la reclamació, dirigida al Ministeri de la Presidència, s’hi indica que la Unitat d’Intel·ligència Financera espanyola (Sepblac) hauria informat a l’andorrana i a les autoritats nord-americanes (FinCEN) d’aquesta sospita de blanqueig de capitals mai provada, que hauria provocat la intervenció de les dues entitats financeres. Aporten totes les proves que hi ha a Andorra, com són els àudios amb les amenaces i les notes informatives del comissari Manuel Villarejo, el qual va corroborar tota aquesta actuació il·legal, que —segons ell— dirigia el comissari Marcelino Martín-Blas amb l’inspector Bonifacio Díez, sota el mandat del seus superiors també acusats: Eugenio Pino exdirector Adjunt Operatiu (DAO) de la policia espanyola; Ignacio Cosidó, exdirector general de la Policia, i el secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez Vázquez.
La reclamació va ser presentada a finals de març de l’any passat i el govern espanyol encara no n’ha donat resposta, tot i que des del Ministeri de Presidència s’hauria comunicat que es transmetia al Ministeri de l’Interior. ElNacional.cat ha demanat informació a l’executiu espanyol sobre l’estat en què es troba el procediment, sense aconseguir cap concreció.
Segona reclamació
Aquesta és la segona reclamació de responsabilitat patrimonial que presenta la família Cierco al govern espanyol. L’octubre passat, l’Audiència Nacional va denegar la reclamació de 141 milions que havien presentat per la intervenció i liquidació de Banco Madrid sota la “falsa” sospita d’afavorir el blanqueig de capitals. En una resolució, la sala del contenciós administratiu de l’Audiència Nacional, afirma que l’actuació del Banc d’Espanya va ser “raonada, raonable i proporcionada” davant la informació que tenia en aquells moments, el març del 2015, malgrat que quatre anys després es va desmentir.
En l’actual demanda, la família Cierco recorda que ha presentat recurs al Tribunal Suprem sobre aquesta primera negativa i que si és acceptada la seva reclamació, s’haurà de restar de la indemnització que ara exigeixen, fixada a partir de la seva participació en el capital social d’ambdues entitats: 189.790.809 euros per la pèrdua patrimonial patida per la liquidació de la BPA i 185.102.341 euros més per la liquidació de Banco Madrid.
“Els ara reclamants entenen que, tant la decisió d’intervenció adoptada pel Banc d’Espanya, com les posteriors que van donar lloc a la liquidació de Banco de Madrid, són antijurídiques, desraonades i generadores d’un mal que aquelles no tenien el deure de suportar. En la mesura en què els van generar un perjudici econòmic evident, com és la pèrdua absoluta del valor de la seva participació al Banco de Madrid”, destaca la reclamació.
Querella andorrana
En la demanda, s’exposa que la titular de la secció d’Instrucció Especialitzada 2 d’Andorra va acceptar el 18 de maig de 2022 l’ampliació de la querella, que van presentar l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), que exerceix d’acusació popular amb l’entitat catalana Drets, que acusen el govern del PP d’anar contra les institucions andorranes. A més, va dictar comissions rogatòries internacionals a l’Estat espanyol per tal que els encausats declarin. Una possibilitat que actualment es manté bloquejada als jutjats espanyols pel que fa a l’expresident Rajoy i els seus ministres. “A partir d’aquestes resolucions, els fets coneguts per alguns adquireixen credibilitat front a tercers, en atorgar-se-la, —almenys de forma indiciària— la justícia andorrana”, afirma la reclamació. A més, hi afegeix que les accions de les clavegueres de l’Estat han aparegut a la premsa, i que es va interrogar càrrecs policials en la comissió del Congrés dels Diputats sobre l’operació Catalunya, que ara s’està tornant a impulsar.
“Carregar-se el banc”
La querella a Andorra la van presentar inicialment l’ex CEO de BPA, Joan Pau Miquel, i el propietari del banc, Hingini Cierco, pels delictes d’amenaces contra l’inspector de la policia espanyola agregat a l’ambaixada espanyola a Andorra Celestino Barroso i el comissari Marcelino Martín-Blas, cap de la unitat d’Afers Interns del CNP. El maig del 2022, la batlle d’Andorra accepta l’ampliació pels delictes de xantatge, falsedat documental i contra els òrgans constitucionals d’Andorra, així com els investigats, on s’inclou el llavors president Rajoy i els seus ministres d’Hisenda i de l’Interior. S’hi afegeix que en la comissió rogatòria internacional la jutgessa indica que “els fets denunciats en les querelles estarien relacionats amb suposades extorsions, coaccions i xantatge realitzats des de l’any 2014 per agents de la policia espanyola a responsables de la BPA. La raó era conèixer, a través de vies il·legals, una informació bancària secreta, protegida per la legislació andorrana i relacionada amb diferents governants de Catalunya i els seus familiars, entre els quals Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras”.
Joan Pau Miquel va enregistrar l’entrevista amb Celestino Barroso, on aquest l’amenaça que si no atén les seves exigències, el banc seria enfonsat. També li ho va comunicar Martín Blas en tres reunions l’estiu 2014. S’hi detalla que la primera reunió va ser el 6 de juny de 2014 a l’hotel Villamagna de Madrid, i que Martín-Blas (que es feia dir Fèlix) li va mostrar un paper amagat sota un diari que hi deia l’Estat espanyol “està en guerra” contra el nacionalisme català, i s’hi afegia l’exigència d’informació sobre Artur Mas, Oriol Junqueras i Jordi Pujol. Miquel va dir-li que no podia fer-ho i la resposta del comissari Martín-Blas va ser insistir-li “asseverant que diverses personalitats andorranes li havien confirmat que existia aquesta informació bancària i que tan sols havien de confirmar-la”, segons recull la reclamació. La segona reunió es va produir en el mateix hotel el dia 18 de juny de 2014 entre els mateixos interlocutors, i també una de tercera.
Al text s’assegura que en totes les converses “Martín-Blas manifesta contínuament que es carregarien el banc; que els americans estaven esperant, que ja estava tot fet i que es tractava de desfer, i que al Sepblac estava ple de policies que treballen per a ell”.
La feina de les clavegueres va donar els seus fruits. El 25 de juliol de 2014, el president Pujol va confessar que la família tenia comptes a Andorra sense declarar, que eren de la deixa de l’avi Florenci, després que El Mundo publiqués la captura de pantalla dels seus comptes. Feia dècades que tenien els diners (140 milions de pessetes inicials el 1990) a Andbank, fins que els van convidar a marxar i van anar a la BPA. L’Audiència Nacional encara ha de fixar la data del judici a la família Pujol Ferrusola per respondre sobre aquests diners.
Informació falsa als nord-americans
La intervenció dels dos bancs, el 10 de març del 2015, per les autoritats andorranes i espanyoles es va produir el mateix temps que es van emetre sospites de blanqueig de capitals. La família Cierco desvela que en el sumari del procés judicial seguit a Andorra “s’ha posat de manifest que aquestes notes van ser elaborades pel FinCEN partint d’informacions falses subministrades als organismes dels EUA per part de funcionaris al servei del Ministeri de l’Interior espanyol”.
En concret, fa referència a la nota informativa elaborada pel comissari Villarejo que es dirigia als seus superiors del Ministeri i datada el 21 de desembre de 2014 (adjuntada en aquesta informació), i que va ser ratificada per ell mateix a la batlle d’Andorra, en aquest cas com a testimoni. Aquesta nota, que porta per títol Sumari Pujol, relata determinades activitats il·legals desenvolupades pel comissari Marcelino Martín Blas, al qual es refereix pels seus inicials, MMB, per recopilar proves contra la família Pujol. Hi afegeix que “Villarejo reconeix en aquesta nota, de manera nítida, que Martín-Blas estava falsificant dades economicofinanceres sobre BPA, donant compte d’aquestes dades al govern andorrà”; i que” Martín-Blas, en la seva condició de màxim responsable policial, va informar dels detalls de les seves gestions a Andorra a Carles Fiñana, director de la Unitat de Recerca Financera d’Andorra, confessant-li que fins i tot havia aconseguit en aquest país documents protegits pel secret bancari i revelant-li que s’estava sol·licitant l’ajuda còmplice del servei de detecció de blanqueig del Tresor americà (FinCEN), per condicionar un context dur contra el BPA”. Per tant —insisteixen els Cierco— “no sols s’estaven fabricant dades falses sobre BPA, sinó que, addicionalment, es buscava la col·laboració del FinCEN en aquesta activitat”.
En aquesta nota de Villarejo també sosté que Martín-Blas hauria parlat amb Anton Smith, agregat econòmic de l’ambaixada dels EUA a Madrid, i li hauria comunicat a l’agost d’aquell 2014 una suposada preocupació per la BPA, assenyalant el risc que pogués acabar sent un lloc de refugi i blanqueig de fons de dubtós origen, fixant especial atenció a la veneçolana. Per a la família Cierco, “d’aquest passatge es desprèn, clarament, que els funcionaris espanyols, a més de la citada falsificació de dades respecte de BPA, es van aproximar a les autoritats nord-americanes, a fi de despertar una preocupació general en relació amb BPA”.
La família Cierco també fa referència a la nota informativa datada el 20 de gener de 2015, on el comissari Villarejo acusa Martín-Blas d’estar desinformant al FinCEN sobre la BPA. En concret, afirma que “no és explicable tant d’interès en el fet que s’estigui desinformant al servei de detecció del Tresor americà (FinCEN), per l’atac a BPA, tret que existeixin altres interessos que es desconeixen”. El 10 de març de 2015 el FinCEN va emetre la nota sobre sospites de blanqueig, que van provocar la intervenció d’aquesta entitat i de Banco de Madrid.
Contra Sepblac
Els Cierco també denuncien que el Sepblac hauria estat implicat en la liquidació dels dos bancs. En la reclamació, precisa que aquesta unitat, que depèn del Ministeri d’Economia, va obrir un procediment inspector a Banco Madrid, i que va estar paralitzat entre maig de 2014 i febrer de 2015. “És molt probable que des de la direcció del Sepblac es coneixia que la nota del FinCEN seria emesa amb data 10 de març de 2015. Per això, es va ressuscitar el procediment inspector pocs dies abans, aprovant-se l’Informe d’Inspecció d’abast general, amb data de 25 de febrer de 2015”, denuncia la família Cierco, que recorda que l’inspector Barroso li va parlar d’aquesta inspecció a Miquel. I, finalment, amb la nota dels nord-americans, el 12 de març de 2015 es va obrir un expedient sancionador al Banco Madrid.
Totes les sospites i investigacions contra Banco Madrid es van arxivar i la família recorda que el jutjat Mercantil 1 de Madrid va declarar el concurs de l’entitat bancària de “fortuït”, és a dir, que no es va apreciar que s’hagués comès cap il·lícit per part dels gestors, que provoquessin la seva situació d’insolvència, deguda a la seva intervenció.
Per tot això, la família Cierco reclama una indemnització milionària a l’estat espanyol perquè “funcionaris i autoritats espanyols van realitzar activitats il·lícites”, que van provocar la intervenció dels dos bancs.
