Concòrdia proposa reforçar la protecció dels menors i la sostenibilitat de les finances públiques
El grup parlamentari de Concòrdia ha presentat dues Proposicions de llei que volen posar damunt la taula dues qüestions de fons; la protecció dels drets sexuals —especialment dels menors— i la sostenibilitat real de les finances públiques.
D’una banda, la formació planteja una reforma amb l’objectiu de modernitzar la definició del consentiment sexual i reforçar la protecció d’infants i adolescents davant les agressions. La presidenta suplent del grup, Núria Segués, n’ha donat més detalls.
La proposta té 3 eixos. En primer lloc, redefineix el consentiment sexual, deixant clar que només existeix quan és “lliure, informat i exprés”, i que el silenci, la passivitat o la por no poden considerar-se consentiment. Les relacions en contextos de dependència, coacció o vulnerabilitat es tipifiquen com a no consentides.
En segon lloc, s’incrementa l’edat de consentiment sexual dels 14 als 16 anys per adequar-la als estàndards europeus i es creen agreujants específics per a delictes comesos contra menors.
Finalment, la proposta reforça la persecució del proxenetisme i l’explotació sexual de menors.
Pel que fa a la segona iniciativa, Concòrdia proposa modificar dos articles de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, coneguda com a “regla d’or”. El president del grup, Cerni Escalé, ha denunciat que aquesta norma s’ha incomplert els darrers dos anys.
Així doncs, el partit planteja eliminar l’article que limita la imposició directa al 40% de la tributació total, ja que aquesta xifra ja s’ha superat.
A més, Concòrdia proposa modificar la regla de la despesa de funcionament, establint que aquesta no pugui superar el 80% de la despesa total del Govern per afavorir la inversió pública. S’hi preveu, però, una excepció en cas de recessió econòmica.
Segons Escalé, l’augment descontrolat de la despesa de funcionament respon a diverses causes:
Escalé ha defensat una revisió a fons dels sous públics comparats amb el sector privat i ha advertit que cal “una planificació dels recursos que no respongui a cicles polítics ni a criteris electoralistes”.
