Sant Julià aprofundeix en la història de la bruixeria amb un cicle sobre la persecució de dones a Aragó
Les quartes jornades de bruixeria de Sant Julià de Lòria continuen aquesta setmana amb el bloc acadèmic que ha iniciat amb una conferència centrada en la persecució de les dones acusades de bruixeria a Aragó. L’historiador Carlos Garcés ha impartit el col·loqui titulat Aragón, tierra de brujas. Cazas de mujeres en el condado de Aranda, on ha analitzat el perfil de les dones que van ser perseguides en aquesta regió espanyola.
Segons Garcés, els esdeveniments d’Aragó tenen una estreta relació amb els que van succeir a Andorra i al conjunt del Pirineu. De fet, ha destacat que aquesta serralada va ser un dels primers llocs on es va tipificar la bruixeria com a demoníaca i vinculada a sectes d’adoradors del diable al segle XV, fet que va derivar en les conegudes caces de bruixes.
Durant la seva intervenció, Garcés també ha esmentat la figura del dimoni del boc de Biterna, una entitat misteriosa vinculada a les creences populars de Catalunya, Andorra, Aragó i la zona francesa del Pirineu.
El cicle de conferències continua aquest dimarts amb la ponència Marques contra el mal: El llenguatge ocult de la pedra a la llar pirinenca, impartida per l’arquitecte Gerard Romeu. A més, dimecres es projectarà el curtmetratge Decían que era bruja de Judith Prat.
La cònsol menor de Sant Julià de Lòria, Sofia Cortesao, ha subratllat que aquestes jornades no només tenen un objectiu acadèmic, sinó que també serveixen per reflexionar sobre aquesta realitat històrica i retre homenatge a les dones que van ser perseguides al llarg dels segles.
