Propietaris alerten: només queda un 5% del territori urbanitzable a Andorra
El Principat disposa de 25 quilòmetres quadrats de terrenys privats urbanitzables, segons ha manifestat el secretari de l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes, Jordi Cerqueda, durant la seva compareixença a la comissió legislativa pel creixement sostenible. Aquesta xifra representa entre un 4% i un 5% del territori, fet que ha portat Cerqueda a instar els responsables polítics a desenvolupar una “planificació nacional a llarg termini”.
Cerqueda ha recordat que la llei d’ordenació del territori i urbanisme, aprovada l’any 2000 per a una població de 65.000 habitants, ja no s’ajusta al context actual, en què Andorra ha arribat als 85.000 habitants, un increment del 30%.
A més, ha advertit que la disponibilitat de terrenys urbanitzables s’ha reduït dràsticament, fet que posa en risc l’equilibri territorial. Per aquest motiu, ha posat el crit el cel dient que les “terres no urbanitzables és tan escàs que cada decisió política que s’adopti, pot malbaratar aquest be preciós”.
Així mateix, ha insistit en la necessitat d’establir mecanismes de compensació per als propietaris quan es qualifiquen terrenys com a no urbanitzables, proposant alternatives com permutes o cessions obligatòries. I és que ara mateix un terreny es valora en funció si es pot construir quelcom a sobre d’aquest. “Si un comú decideix que un terreny no és urbanitzable, aquell terreny val zero. No pot ser que amb un decret comunal es pugui treure tot un valor d’un terreny sense que hi hagi un mínim de compensació”, ha assegurat Cerqueda, que ha proposat perquè això no passi es puguin fer permutes o cessions obligatòries per “compensar-ho”.
Per la seva banda, el Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorraha subratllat la necessitat de definir un model de desenvolupament clar per al país. El seu secretari, Jordi Ribó, ha proposat analitzar models d’habitatge innovadors com el ‘coliving’, el ‘cohousing’ o els habitatges socials modulars que s’estan desenvolupant a Taiwan.
Tot i això, ha insistit que cal adaptar aquests models a la realitat andorrana. A més, ha advocat per una legislació urbanística més àgil i flexible per afrontar la crisi de l’habitatge.
Ribó també ha advertit sobre les possibles repercussions legals d’una vaga de lloguers impulsada per la Coordinadora per l’Habitatge, recordant que l’incompliment dels contractes tindria conseqüències jurídiques.
