Espot diu que abans de finals d’octubre es podrà saber si l’acord és mixt o no
A finals d’octubre es coneixerà si l’acord d’associació amb la Unió Europea serà qualificat com a mixt o no, segons ha informat el cap de Govern, Xavier Espot, responent a una pregunta de la presidenta del grup parlamentari Andorra Endavant, Carine Montaner.
Si es classifica com a comunitari, només requerirà l’aprovació del Parlament Europeu; però si es considera un acord mixt, serà necessari que els 27 parlaments nacionals dels Estats membres hi donin el vistiplau. Espot ha reiterat que tant el Govern andorrà com la Comissió Europea han treballat perquè sigui considerat un acord comunitari, sense afectar competències que no estiguin delegades a la Unió Europea. No obstant això ha assenyalat que la decisió final correspon al Consell de la Unió Europea.
Responent a la consellera d’Andorra Endavant, Espot també ha reivindicat que des de l’executiu s’han explicat tant els pros com els contres de l’acord, i que si es defensa és perquè es veuen més punts favorables que al contrari. També l’ha acusat de tenir un discurs simplista i reduccionista, per fer “por” i ha desmentit que es perdi la immigració selectiva, ja que es conserva el model de quotes. I ha etzibat a la consellera que la que fa un discurs “de tot o res és vostè”.
A banda de l’acord d’associació, un altre dels temes que ha centrat la sessió de Consell General d’aquest dijous ha estat a situació econòmica del país. En aquest sentit, les dades sobre el PIB real per càpita, que ha disminuït des del 2011, ha servit al conseller general Cerni Escalé per argumentar que la població és més pobra avui que el 2011 i ha qüestionat sobre les mesures de l’executiu per fer créixer l’economia real.
En resposta, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol ha argumentat que “situació de contenció de la inflació” i ha destacat que des del juny del 2021 el salari mitjà ha augmentat un 19,6%; el medià un 18,7% i els preus un 15,7%, amb la qual cosa ha defensat que “creix” tant l’economia real com el poder adquisitiu. I ha reivindicat que “el creixement econòmic es deu no només a l’acció legislativa sinó també als programes” que s’han tirat endavant.
La formulació de les preguntes han servit a Escalé per qüestionar l’executiu sobre un seguit de projectes que Concòrdia defensa com el parc tecnològic, un fons d’inversió de deu milions d’euros per a projectes d’alt valor afegit o el retorn del talent andorrà. Marsol ha respost que ja es treballa en una àrea d’innovació, ja que pot suposar una bona possibilitat per a la diversificació de l’economia.
Un altre tema que ha generat debat ha estat l’avortament. D’aquesta manera, la presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués ha demanat al Govern quins passos s’han fet sobre la despenalització de l’avortament perquè des de la formació tenen la sensació que no s’ha avançat.
La resposta ha vingut de la mà del ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, qui ha assegurat que estan treballant per trobar vies per protegir la dona i fer avenços en aquesta matèria, però sense posar en risc l’estructura del coprincipat.
En un altre ordre de coses, s’ha donat a conèixer que l’import total pendent de recuperar que té el Govern sobre els crèdits tous atorgats a empreses durant la pandèmia és de 3,83 milions d’euros. Així ho ha explicat el ministre de Finances, Ramon Lladós, destacant que de moment ja s’han tornat 320.000 euros dels 4,15 milions d’euros. L’import executat, correspon a 138 avals, dels quals s’han dut a terme 112 procediments d’execució perquè alguna empresa tenia més d’un aval. D’aquests 112, 18 són per fallida de l’empresa, 10 són per situació d’embargament i 84 per impagament de quotes.
El conseller socialdemòcrata Pere Baró ha criticat la falta de transparència del Govern sobre el fet de no publicar el nom de les empreses que van formar part d’aquest programa d’avals. Per contra, el conseller general ha posat de manifest que sí que es fa públic el nom quan una persona demana un ajut o una beca.
Baró també s’ha mostrat preocupat per la manca de control que fa el Govern en recuperar uns diners que són dels ciutadans. Lladós li ha replicat que no hi ha descontrol i que la xifra de 3,83 milions és una mil·lèsima part del PIB d’un any.
