Preservar els recursos hídrics: la tasca dels tècnics de FEDA als llacs del Valira d’Orient
Tres tècnics de FEDA, equipats amb casc, botes de muntanya i una pala per persona, pugen a l’helicòpter destinat a Juclar sense perdre temps. Informen que la setmana anterior van tancar amb èxit les comportes de l’estany de l’Illa i de l’estany de Cabana Sorda, i ara només els queda intervenir a Juclar i la Vall del Riu. “Pugem dues vegades a l’any fins als quatre llacs situats a la Valira d’Orient per regular les comportes i controlar el cabal dels rius” exposava un dels membres. Després d’un quart d’hora, arriben al primer destí: Juclar.
Una vegada allà, i després d’obrir-se pas entre la neu i travessar un petit riu, arriben davant l’accés. Les nevades recents han cobert completament la porta que els ha de permetre entrar a dins la muntanya i han de palejar fins que arriben a desenterrar-la. Finalment, accedeixen al primer recinte i, després de descendir per un túnel vertical, arriben a la sala de màquines on es troba la palanca que accionaran per tancar la comporta. En qüestió de segons, el cabal del riu, abans abundant, es redueix a una quantitat insignificant.
“Sempre mantenim un cabal mínim, especialment per preservar la fauna” explicava des de les oficines de FEDA el cap d’explotació de Feda, Domènec Torra, qui relatava que aquesta acció forma part de l’explotació dels recursos hídrics de Feda. “A partir dels anys 30, es construir uns dics per elevar el nivell de l’aigua. Tenim unes comportes i uns cabals de reserva. I, en funció de l’època de l’any, anem ajustant” relatava, Torra. “Al principi de l’hivern, que és l’estació més seca, obrim les comportes dels estanys i, al cap de dos mesos, procedim al seu tancament” afegia. De fet, tal com exposava el cap d’explotació de FEDA, tota aquesta aigua s’acaba captant a l’estany d’Engolasters, conegut com el ‘dipòsit d’aigua de FEDA’.
“Una vegada tenim aquesta aigua a l’estany d’Engolasters en fem una gestió setmanal” apuntava, Torra, qui indicava que el recurs té una capacitat de producció de 46 megawatts gràcies al salt d’aigua de 500 metres que fa girar una turbina. “Aquesta capacitat d’aigua és la nostra bateria. És allò que ens permet produir i no dependre tant dels països veïns com França i Espanya” assenyalava el cap d’explotació de la parapública. De fet, Torra asseverava que l’aigua sobrant, després de generar energia, s’allibera directament al riu mitjançant un conducte per a mantenir el delicat equilibri del sistema hídric.
De fet, Torra comentava que durant els últims anys, des de FEDA s’ha observat que, durant l’hivern, hi ha foses que abans no hi havia. “Ens està passant que durant els mesos d’hivern arribem a tenir una producció, incús, d’excés d’aigua” apuntava, Torra.