menu Home
AndorraPólitica

Espot reitera que aviat es farà públic l’estudi d’impacte de l’acord d’associació

Ràdio Valira | 21 de març de 2024

El cap de Govern, Xavier Espot, ha desgranat durant una hora l’evolució que ha portat Andorra a negociar un acord d’associació, n’ha defensat els beneficis tot incidint en el que comporta cadascuna de les quatre llibertats negociades, en la línia del que ja havia explicat en la reunió pública d’ara fa tot just una setmana. Durant la seva intervenció en el marc de la sessió monogràfica sobre la UE al Consell General, Espot ha reiterat que es faran reunions a totes les parròquies, sectorials i temàtiques i que “properament” es farà públic l’estudi d’impacte que ha encarregat Andorra Recerca i Innovació i que incideix en les amenaces i les oportunitats i que permetrà, per tant, fer una “balança dels beneficis i dels costos”. Ha defensat que tot aquest esforç comunicatiu té per objectiu final que la ciutadania tingui “tota la informació necessària” per poder-se posicionar en el referèndum que s’ha de celebrar els primers mesos del 2025. Espot ha defensat que Andorra té per endavant una “oportunitat única de participar en la part més atractiva del projecte europeu” i ha remarcat que el mercat únic ha fet que Europa esdevingui el primer soci econòmic del món.

El cap de Govern ha defensat aquest esforç de l’executiu per explicar l’acord d’associació i especialment les xerrades que es duen a terme als centres educatius. En aquest sentit, i davant de les crítiques, ha reivindicat que el que es fa és “informar” els joves sobre diferents beneficis que tindran al seu abast amb aquest apropament a Europa i ha negat que es tracti de “propaganda”, tot defensant que s’han dut a terme a petició dels centres escolars i que es continuaran fent.

Espot ha començat la seva intervenció davant els consellers generals fent un recordatori dels diferents acords que Andorra ha anat assolint al llarg dels anys amb Europa i ha remarcat que no tenen “cap carta amagada” i que espera que aquesta sessió monogràfica que s’està celebrant aquest dijous serveixi per aportar “claredat a qüestions” en les que puguin haver-hi més dubtes. Ha reiterat que la conclusió de l’acord d’associació no és “casual o un caprici” sinó que és la culminació de la “visió i el treball de successius governs durant trenta anys”. També ha manifestat que en la situació actual Andorra no pot aspirar ni a mantenir l”statu quo’ ni a arribar a acords perquè no serien suficients per “atendre les necessitats futures” i en aquest sentit ha esmentat que això s’ha vist clarament amb el Brexit o amb la situació que viu Suïssa. També ha exposat que en països com Liechtenstein, Noruega o Islàndia, que van identificar en el seu moment els mateixos neguits que es poden viure a Andorra, ara es defensen com a “indiscutibles” els beneficis de l’espai econòmic europeu.

Tal com ja va fer en la reunió pública del centre de congressos, en la qual ha remarcat que els ciutadans van expressar la seva preocupació sobre l’impacte de l’acord en el seu “dia a dia”, el cap de l’executiu ha desgranat els aspectes fonamentals que suposaran assumir les quatre llibertats incloses en l’acord d’associació. Així, ha manifestat que la lliure circulació de mercaderies és “un dels ventalls més interessants”, ja que “compradors i venedors de béns no hauran de pagar drets de duana quan comercialitzin amb la majoria dels productes, beneficiant-se a més de l’equivalència tècnica i normativa d’aquests”. Això permetrà una diversificació de les empreses del país i també ha defensat que els productors agrícoles i artesans tindran “més facilitats” per exportar els seus productes. Ha recordat que es mantenen les franquícies de viatgers i que s’aplica un període transitori de trenta anys per incloure el tabac dins el règim d’unió duanera. També, que en cap cas desapareixerà la duana.

Espot també ha defensat que amb l’acord d’associació s’obren “nous reptes” per al sector bancari, però “alhora i encara que sembli paradoxal, aquest acord garanteix la pervivència futura d’un sector financer propi i sobirà”. Així, ha detallat que l’entrada del sector al mercat interior es farà de forma pausada i esglaonada: Andorra disposa de quinze anys per reprendre la normativa dels quatre sectors implicats, que podran participar en el mercat interior a diferents ritmes i per aquest ordre, en principi: fons d’inversió, assegurances, mercat de valors i banca. La reciprocitat, ha afegit, queda “absolutament garantida”.

Quant als mecanismes de liquiditat ha reiterat que l’acord no els contempla, però serà clau per poder-los aconseguir. A més, també ha recordat que l’acord no implica cap modificació fiscal, que serà una qüestió que correspondrà, de manera sobirana, al Consell General.

Pel que fa a la lliure circulació de serveis, ha defensat que l’acord “és l’oportunitat per regular més i millor tot el conjunt de normativa que concerneix les professions liberals”, i que pel que fa “al sojorn o establiment, no hi ha cap canvi en relació amb la situació actual”. En relació als operadors elèctric i de telecomunicacions, ha recordat que un dels esculls de les negociacions ha estat precisament el monopoli d’Andorra Telecom i ha recordat que Andorra s’alinearà amb la situació del ‘roaming like at home’ en un termini de set anys des de l’inici de l’entrada en vigor de l’acord d’associació i que pel que fa a la liberalització del mercat de les telecomunicacions, en el transcurs de la negociació es va presentar i explicar la voluntat del Principat de preveure mecanismes que “evitessin que un nou operador pogués operar al país en una situació d’oportunisme de negoci i que les condicions acordades” fan que ‘de facto’ serà molt difícil que una empresa forana es vingui a establir al país.

A l’últim ha detallat que en matèria de lliure circulació de persones, l’acord negociat estableix que els andorrans podran circular i treballar a qualsevol país de la UE en les mateixes condicions que la resta de nacionals dels estats membres. I que el sistema de quotes serà “més conservador que l’actual”. “Si mirem les xifres, l’any 2023 vam autoritzar 2033 noves residències per treball a nacionals de la UE. Si l’acord hagués estat vigent, el topall hauria pogut ser de 368 autoritzacions. Són 5,5 vegades menys, mentre que en el cas de les residències passives serien 19 i per a temporers 58, com a mínim”, ha exemplificat. També ha reiterat que hi haurà un sistema de verificació d’antecedents penals i que es mantenen les mesures de policia administrativa, i que l’acord d’associació no preveu que Andorra passi a formar part de l’espai Schengen.




  • cover play_circle_filled

    Ràdio Valira
    La ràdio d'aquí

  • play_circle_filled

    RAC1
    Andorra

play_arrow skip_previous skip_next volume_down
playlist_play