Augmenta la delinqüència d’un 22,63% en comparació a l’any anterior
La criminalitat al país ha patit un augment significatiu corresponent a un 22,63% en comparació amb l’any anterior, en total s’han tramitat uns 5.475 informes en comparació al 2022 quan se’n van obrir un total de 4.651. Principalment, el fiscal general, Xavier Sopena, ha destacat, en el marc d’obertura de l’any judicial, els delictes vinculats al patrimoni i d’ordre socioeconòmic. Dins d’aquests, els tres pilars que han marcat la delinqüència al país han estat, en primer lloc, els robatori, furts, receptacions i extorsions, amb un increment de 136 infraccions en comparació al 2022, i els 828 procediments per utilització indeguda de targetes de crèdit, 367 més. Com a segon eix hi ha els delictes de salut pública, amb 1.558 procediments penals relacionats amb estupefaents com el cànnabis, haixix, cocaïna, èxtasi, heroïna i substàncies psicotròpiques. Com a últim punt Sopena ha esmentat els delictes relacionats contra les persones que “representen el pic del 66% de la criminalitat havent motivat un total de 1.096 infraccions penals”, ha explicat, tot detallant que han disminuït els delictes contra la vida i la integritat de les persones, però acompanyats per l’augment de conductes amb lesions.
Pel que fa a la violència de gènere i a la violència domèstica, fa un temps es va realitzar una modificació penal per desvincular la primera i tractar-la independentment. Així doncs, el fiscal general ha confirmat un total de sis casos de violència de gènere, “una per diligències prèvies, cinc per delictes majors, dels quals quatre han estat jutjats per ordenança penal”, ha desglossat. A més ha afegit que arran aquesta diferenciació, és comprensible que “pot causar la sensació que hi ha una distorsió, però les xifres són bàsicament les mateixes”.
Quant a les infraccions contra la llibertat de les persones s’han tramitat un total de 292 casos, a diferència de l’any anterior que se’n van registrar 202, dins d’aquest àmbit sobretot es destaquen causes d’amenaces i assetjament. Dins la mateixa línia, “les conductes relatives a les agressions sexuals no constitutives de violació”, tal com ha especificat el fiscal general, també han incrementat amb un recompte de sis casos per abusos sexuals i vuit per conductes constitutives de violació, tot i que els abusos a menors han disminuït. En aquest punt, Sopena ha volgut remarcar que “és una prioritat de la fiscalia lluitar contra aquest tipus de delicte” i ha recordat que formen part “de diferents comitès per impulsar i millorar amb totes les institucions implicades, de manera que es pugui treballar i lluitar de manera eficaç”.
Tot seguit, el president del Consell Superior de la Justícia, Josep Maria Rossell, en el seu tron de paraula, també ha fet un balanç de la Batllia durant l’any 2023, confirmant que es van introduir un total de 9.304 expedients nous que correspon a un augment del 4,61% respecte el 2022. Totes aquestes derivades de “les seccions d’instrucció i també a les administratives, disminuint les seccions de civil i mantenint-se la secció de menors”, ha detallat el president.
Finalment, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha valorat, en resposta a l’increment de criminalitat al país, que “hi ha xifres que diuen que la població ha augmentat en els darrers anys”, suposant “que la delinqüència augmenta en consonància”. Tot i així ha ressaltat “l’eficiència dels serveis policials i dels serveis de repressió del crim” i ha fet referència que de cara al futur, no hi ha por, però cal ser més observador “per dotar a la justícia de mitjans”.
