L’aprovació de l’impost a la inversió estrangera immobiliària enfronta majoria i oposició
El debat entorn de l’aprovació de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària, que s’ha clos amb el vot en contra dels grups parlamentaris de Concòrdia i del Partit Socialdemòcrata, ha estat un dels punts que ha generat més tensió en la sessió extraordinària del Consell General que s’ha celebrat aquest dijous. La mesura, que espera recaptar uns 5 milions d’euros al llarg del 2024, aixeca d’aquesta manera la moratòria a la inversió estrangera immobiliària aprovada al mes de setembre i, precisament, aquest ha estat un dels elements que ha centrat les discussions entre majoria i oposició.
Via reserves d’esmena -totes elles desestimades-, des del grup parlamentari de Concòrdia es demanava a la cambra limitar el nombre de residències que una persona o societat de fora del país pot adquirir. Concretament, tal com ha exposat el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, la voluntat de la formació era establir un “estricte” sistema de quotes que reguli el nombre d’habitatges que les persones estrangeres poden adquirir. A més, el parlamentari ha lamentat que el Govern ha tingut sis anys per fer “una reflexió profunda” al voltant d’aquesta qüestió i els ha encoratjat a tenir “valentia política” per solucionar la problemàtica. Paral·lelament, Escalé també ha advocat per continuar amb la “congelació” a la inversió estrangera fins que no s’abordi la modificació de la llei. A la vegada, l’esmena del PS ha estat relativa a la bonificació tributària i tampoc ha rebut el suport de la cambra.
Des de l’executiu, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, s’ha mostrat sorpresa per les incongruències mostrades per Concòrdia tenint en compte que la formació va posicionar-se a favor del fet que la moratòria s’aixequés una vegada el Consell General donés el vistiplau a l’impost sobre la inversió estrangera que finalment aquest dijous ha vist la llum. La decisió d’eliminar la moratòria ha provocat que Escalé hagi manifestat que avui “Andorra està de dol” i ha atribuït la negativa a “interessos particulars”. Marsol, però, ha afirmat que “avui hem donat un primer pas molt important de taxar aquesta inversió estrangera” i ha ressaltat que “jo treballo per al país i no pas per cap interès particular”.
Malgrat el posicionament en contra de PS i Concòrdia, finalment la proposició de llei ha tirat endavant. Malgrat reconèixer que la inversió estrangera ha contribuït a fer créixer el país econòmicament, Marsol ha reconegut que això també ha provocat “una altra realitat no tan agradable” relacionada amb “greus tensions en matèria d’habitatge”. “Més de 15 anys després de la llei podem estar d’acord en afirmar que la inversió estrangera immobiliària ha crescut a ritmes que no són els desitjables, posant en perill la cohesió social i la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del nostre futur com a país”, ha afegit.
De fet, la ministra ha exposat que durant el 2022 la inversió estrangera ha generat un volum econòmic de més de 180 milions d’euros, un increment del 3,5% respecte de l’any anterior. En aquesta línia, també ha expressat que entre el 2012 i el 2022 s’han declarat gairebé 5.000 transaccions immobiliàries derivades de la inversió estrangera per un import al voltant dels 1.240 milions d’euros i, davant d’aquest escenari, “s’han de prendre mesures, i el Govern ja ha començat”.
Pel que fa a la resta de grups, el conseller general no adscrit, Victor Pintos, ha mostrat els seus dubtes al voltant si l’impost assolirà l’objectiu de dissuadir la inversió estrangera. “Haurem d’estar expectants i donar seguiment al comportament del mercat a conseqüència de la introducció d’aquest nou impost”, ha dit. La presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha apuntat que “aquesta llei és el primer pas per frenar l’especulació” i, malgrat reconèixer que durant els darrers anys “s’ha construït massa”, ha asseverat que ara cal finalitzar els projectes que tenen llicències atorgades.
Durant el debat de tot l’articular, el conseller general del PS, Pere Baró, ha estat dur en assegurar que el Govern s’equivoca i que tot plegat “només és una estratègia de màrqueting polític que no posarà fre a l’especulació”. El conseller ha assegurat que el text aprovat és “una llei poc consensuada i poc valenta” i que suposa “una catifa vermella per als especuladors”. El socialdemòcrata ha incidit especialment en què la nova taxa, tot i que pugui afavorir a què hi hagi la construcció de pisos de lloguer, aquests no seran a preu assequible.
En una línia similar, el conseller de Concòrdia, Pol Bartolomé, ha manifestat que l’impost “produirà un increment generalitzat en els preus del mercat” i que, per tant, “el gravamen no aturarà cap projecte luxós que tenim a Andorra”. També ha lamentat que, malgrat que la taxa preveu un tram impositiu màxim del 10%, el cert és que “els trams més freqüents seran els del 3% i del 5%”, ja que aquests són els que regulen l’adquisició de fins a cinc immobles. “Serveix de ben poc les mesures que prenguem en habitatge si els inversors estrangers poden fer d’Andorra el seu jardí particular”, ha sentenciat. També ha criticat la bonificació de fins al 90% per als inversors estrangers que destinin habitatges al lloguer perquè “la solució de la crisi de l’habitatge no passa per construir més” sinó per mesures com la reducció dels pisos turístics o bé limitar el nombre màxim d’immobles que es poden adquirir.
Ratificació del CDI entre Andorra i els Països Baixos
D’altra banda, el Consell General també ha aprovat per assentiment aquest dijous la ratificació del conveni amb els Països Baixos per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals. Tal com ha detallat el ministre de Finances, Ramon Lladós, es tracta de la culminació d’unes negociacions que van iniciar-se el 2009 i del 15è conveni ratificat per la cambra parlamentària andorrana.
Segons el ministre, la ratificació d’aquest CDI facilitarà a les empreses del Principat estendre les seves activitats més enllà de les fronteres del país, afavorirà una inversió estrangera de qualitat, permetrà millorar les relacions entre els dos països i obrirà la porta a negociar acords similars amb altres Estats “que sense aquesta feina prèvia no estarien interessats”.
