Ensenyat anuncia un projecte per assentar les bases del procés constituent
La Casa de la Vall ha obert, aquest 2 de febrer, les portes als pares de la Constitució per celebrar el 31è aniversari del gran canvi institucional que va marcar un abans i un després en la història política d’Andorra. A més, l’esdeveniment ha servit per anunciar un projecte de la mà d’Andorra Recerca i Innovació (ARI) i del politòleg, Yvan Lara, que tindrà com a objectiu fer “una anàlisi sistemàtica del procés constituent, que assenti les bases per a una bona comprensió de què va passar durant el procés, el perquè i el com”, segons ha anunciat el síndic general, Carles Ensenyat, en l’obertura de l’acte.
En el projecte es vol donar el màxim protagonisme als actors que van participar en la creació de la Constitució. En primer lloc, a finals del 2024 hi ha previst llençar un documental audiovisual amb el testimoni i relats dels síndics, subsíndics i consellers general que van participar en el procés i “que van viure la transició en primera persona”, ha apuntat Ensenyat. També a finals d’any, es vol publicar un treball biogràfic en format llibre, en la qual també s’il·lustri la participació de cadascú i serveixi com a manual del desenvolupament constituent. Per últim, a inicis del 2025, es publicarà un monogràfic històric amb l’edició del Consell General.
Ensenyat ha volgut remarcar que tot aquest treball és perquè “mai s’ha fet una anàlisi exhaustiva” de la Constitució i és convenient tenir “d’alguna manera la versió real i oficial del procés”. No solament ajudarà a entendre el present polític, sinó que també ajudarà “generacions futures a entendre bé com s’hi va arribar, perquè s’hi va arribar i qui eren els actors”.
Per la seva part, Lara creu convenient aquest estudi perquè actualment solament es disposen estudis parcials i específics. Al seu torn, manté la postura en voler donar veu, analitzar i il·lustrar el paper de cada persona participativa i l’elaboració de la Constitució projectant-ho de la manera més neutra.
L’avortament en la Constitució
La despenalització de l’avortament és un dels temes més controvertits i més reclamats per la societat, i una de les grans preguntes de la premsa en aquest dia. D’igual manera, el síndic general ha assegurat que tenim una “Constitució molt moderna” que recull el dret de les persones amb discapacitat a viure amb igualtat de condicions i el dret a tenir una natura protegida. En aquest sentit, ha afegit que, des del seu punt de vista, “no s’ha de tocar” i no descarta alguna modificació en algun futur i, amb el pas del temps, es pot anar adaptant a les lleis que vagin sorgint i viceversa.
Així mateix, el síndic és conscient que “l’església i la Constitució andorrana estan fetes amb un model institucional que defensa de la vida en totes les seves fases”. A més ha volgut incidir en el fet que no creu que “la persecució penal de la dona sigui l’única manera de defensar el dret de la vida”, ni molt menys “penalitzar i perseguir a una dona que ha avortat”.
El temor sobre l’acord de la Unió Europea
Les paraules d’Ensenyat als mitjans de comunicació presents han acabat amb el seu record en relació amb el procés constitucional quan era petit. Tanmateix, ha aprofitat aquesta memòria per fer una comparativa amb la por i el rebuig que molta gent tenia cap a la Constitució amb el sentiment actual cap a l’acord d’associació amb la Unió Europea. “Recordo molta gent que s’ho oposava, molta gent que veia molts perills i que 31 anys després s’ha demostrat que aquell procés constituent va ser un grandíssim encert”, ha manifestat. Finalment, el síndic ha realçat que “sense la Constitució avui en dia estaríem absolutament aniquilats i sense reconeixement internacional”.
