El pressupost per al 2024 rep l’aval de majoria i Pintos i l’abstenció d’Andorra Endavant
El projecte de llei de pressupost per a l’exercici 2024 ha estat aprovat aquest dijous amb els vots favorables de la majoria i del conseller general no adscrit Víctor Pintos, l’abstenció del grup parlamentari d’Andorra Endavant i els vots en contra de Concòrdia i el grup parlamentari socialdemòcrata. El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha tornat a incidir en el fet que es tracta del pressupost “més gran”, que atén les necessitats de la societat i que “enforteix el creixement futur”. D’aquesta manera, ha emfasitzat el fet que el “70%” d’aquest pressupost es destini a “reforçar els pilars de l’estat del benestar” i es destinin grans partides per a l’habitatge i per mitigar els efectes de l’increment del cost de la vida.
En aquest sentit, Lladós ha destacat que tant les dades macroeconòmiques com l’economia andorrana registren un “bon dinamisme” que es veu reflectit en aquest pressupost, però ha admès que hi ha desigualtats que cal atendre i per aquest motiu es destina a l’habitatge més de 30 milions d’euros o més de 33 milions a les mesures per pal·liar la pèrdua del poder adquisitiu. Alhora, ha remarcat que es reforcen els pilars de l’estat com són l’educació, la sanitat i les infraestructures sense “hipotecar” el futur, ja que hi ha un dèficit “contingut” de 32 milions fruit d’uns ingressos previstos de 586 milions d’euros (un 11% més) i unes despeses de 618 (un increment també de l’11%). Lladós ha manifestat que les inversions previstes arriben als 67 milions, la qual cosa representa un 52% més. El titular de Finances ha remarcat que entre sanitat i educació la partida sumi 200 milions d’euros i ha exposat altres com els 8,3 milions que es destinen a mobilitat i especialment a la gratuïtat del transport públic. També ha esmentat els 7,8 milions per al manteniment de carreteres o les partides per a la desviació de la Massana i per iniciar la de Sant Julià de Lòria. En definitiva, ha defensat que es tracta d’un projecte “realista” sense hipotecar el país.
Els majors retrets al projecte de llei han arribat del grup parlamentari socialdemòcrata i en aquest sentit el conseller Pere Baró ha lamentat que malgrat la seva importància s’hagi liquidat “en tres sessions” amb la qual cosa no hi ha hagut un treball “pausat i calmat”. A més ha lamentat que des de la majoria s’hagi fet servir el “corró per sistema” per rebutjar les esmenes de la resta de grups i en aquest sentit ha esmentat la que fa referència al fet que els pensionistes que viuen fora no vegin incrementada la pensió, la qual cosa ha destacat que pot ser inconstitucional i ha demanat “suport” per poder dur aquest aspecte al Constitucional. Així, ha conclòs que la majoria s’ha “negat a treballar les polítiques socials”, un fet que tant el president dels demòcrates, Jordi Jordana, com el ministre han rebutjat. De fet, Lladós ha lamentat “el to” de Baró.
Des de Concòrdia, el seu president, Cerni Escalé ha destacat que “no és normal” que s’aprovi un pressupost amb un dèficit de 32 milions en “un clima favorable” i ha lamentat que s’aprovi “tard” i incompleixi lleis, amb la qual cosa ha incidit en la necessitat de fer canvis en l’anomenada regla d’or. Lladós li ha agafat el guant i ha manifestat que es comprometen a treballar per avançar el pressupost i també ha advocat per canvis legislatius. Tot i l’anticipació, també ha exposat que cal tenir certes dades per elaborar el pressupost que sovint no es tenen fins avançat l’any i que, per tant, tampoc es pot avançar molt més la seva aprovació. Escalé ha advocat per un “pensament a llarg termini” en els pressupostos i una avaluació de la despesa pública, creant indicadors de despesa dels diferents programes públics. També ha demanat més inversió en recerca i innovació.
Al seu torn, la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha justificat l’abstenció destacant que confien “en el canvi de rumb” del Govern, però ha alertat que estaran “a sobre” del seguiment dels diferents dossiers i ha posat sobre la taula dos aspectes, la necessitat de tenir dades de comuns, el Govern i la CASS per tenir “la certesa” que les ajudes socials arriben realment “a les famílies més necessitades” i ha defensat un canvi en el reglament del Consell General perquè hi pugui haver canvis en les partides entre ministeris en el marc de les esmenes al pressupost. També ha lamentat l’escassa partida per al vial de Sant Julià de Lòria.
I el conseller general no adscrit, Víctor Pintos, ha donat suport al pressupost, però ha lamentat el “contraban legislatiu” que es duu a terme modificant algunes lleis a través d’aquest projecte, un fet que li han acceptat Jordana i Lladós si bé el primer ha defensat que “de vegades és necessari” i dona “els seus fruits” sempre i quan no s’alteri la “filosofia” de la llei. De totes maneres ha reconegut que cal no fer un “ús i abús”. Jordana ha desmentit les paraules de Baró sobre la preocupació social de la majoria i ha posat com a exemple “l’aposta important i decidida” per l’habitatge.
Oposició a les reserves d’esmena de PS i Concòrdia però compromisos d’aprofundir en certs aspectes
D’altra banda, cal destacar que la majoria ha tombat les sis reserves d’esmena que havien presentat els grups parlamentaris de Concòrdia i socialdemòcrata al projecte de llei de pressupost. Malgrat aquesta oposició als arguments dels dos grups en ressurten compromisos com el fet d’analitzar allargar la baixa per paternitat o impulsar el diàleg social i les negociacions col·lectives. Així s’ha posat en relleu en el marc de la sessió de Consell General que s’està celebrant aquest dijous i que ha arrencat, precisament, amb el debat de les tres esmenes de Concòrdia i les altres tres del grup parlamentari socialdemòcrata. Així, Concòrdia volia reduir la partida destinada al transport aeri per impulsar el projecte de tramvia entre Sant Julià de Lòria i la vall central; reduir la dotació per a Andorra Turisme i l’equiparació de les baixes de pares i mares. Al seu torn, des del PS s’advocava per completar la reforma del fons de reserva de jubilació de tal manera que pogués fer inversions en immobles, aprofitant el canvi que el Govern impulsa a través, precisament, de la llei del pressupost; finançar les organitzacions sindicals per donar força a la representació dels treballadors i, finalment, deixar sense efecte la partida per a l’estudi del multifuncional per destinar aquests diners a impulsar un centre terapèutic de malalties mentals cròniques, impulsar un parc científic i tecnològic i una escola de noves oportunitats per a joves que no treballen ni han completat els estudis.
Així, la majoria ha rebutjat la proposta de Concòrdia sobre el tramvia, que havia defensat Maria Àngels Aché, justificant que s’està fent un estudi més ampli centrat en el transport segregat que pot contemplar no només el tramvia sinó altres mitjans de transport. Aché ha defensat que apostar pel tramvia pot comportar diferents avantatges entre els quals la millora de la mobilitat i la sostenibilitat.
Quant a la proposta per reduir la partida d’Andorra Turisme, el conseller de Concòrdia Pol Bartolomé ha lamentat l’aposta de Demòcrates centrat en un model turístic que incrementa “de manera indefinida” el volum de visitants sense plantejar-se el problema de la massificació i l’esgotament dels recursos i ha destacat que en aquesta política “Andorra Turisme és el seu millor aliat”. Així, ha argumentat que no estan en contra de potenciar el turisme, però han alertat que cal “calibrar” el motor que suposa aquest sector i “adequar-lo a la capacitat d’absorció del país”. També ha defensat que es potenciïn altres sectors. Des de la majoria i el Govern el conseller David Montané i el ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres, s’ha defensat que el turisme és “el sector de sectors” i que, per tant, cal enfortir-lo perquè en depenen altres. El titular de Turisme ha argumentat que en els darrers anys tinguin cada vegada més pes els turistes en detriment dels excursionistes i que la despesa mitjana que fan s’ha incrementat, amb la qual cosa han desmentit que s’aposti pel turisme de masses.
També es defensava des de Concòrdia que hi hagi una equiparació entre les baixes de maternitat i paternitat, un aspecte que ha argumentat la presidenta suplent Núria Segués exposant tots els beneficis que suposaria, des de diferents punts de vista com la corresponsabilitat, la conciliació, la superació d’estereotips o la cultura empresarial inclusiva. Malgrat el rebuig a la reserva d’esmena Segués ha demanat que en sortís de la sessió el compromís d’analitzar aquesta equiparació i així ha estat, de fet, des de la majoria s’ha destacat que ja s’està analitzant.
Pel que fa a les reserves del PS, la presidenta suplent, Susanna Vela, ha valorat que des del Govern s’accepti ara que el fons de reserva de jubilació pugui invertir en immobiliari quan ho havia rebutjat el 2019 i ha defensat que cal concretar exactament com es farà. Des de la majoria s’ha rebutjat, tal com pretenia el PS, que el 10% es destini a comprar habitatge, ja que pot suposar “un risc molt elevat”. Al seu torn, el ministre de Finances ha detallat que el que es planteja són “instruments diferents” a la compra i posada al lloguer d’aquests habitatges, ja que el que es vol és garantir “la liquiditat” i ha argumentat que no és adient el plantejament de PS ni per als interessos dels possibles llogaters ni dels pensionistes.
Quant a la proposta de dotar de diners els sindicats que ha defensat la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, des de la majoria s’ha destacat, en paraules del president del grup demòcrata que era una esmena “poc definida” perquè per exemple no determinava els criteris per a l’adjudicació dels diners proposats. Malgrat això, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha reconegut que la llei “no ha assolit l’objectiu” de la negociació col·lectiva i ha advocat per “enfortir” el diàleg i la negociació col·lectiva però no a través d’una reforma articulada via la llei del pressupost sinó amb una reflexió més aprofundida.
A l’últim, també ha estat tombada la reserva d’esmena que pretenia destinar els 30.000 euros per als estudis del multifuncional a tres projectes com el centre terapèutic de salut mental, el parc científic i l’escola de noves oportunitats que ha defensat el PS. Baró ha lamentat que des de la majoria es digui que el multifuncional és una prioritat i que “no arribi mai” i en aquest sentit ha afegit que sembla que “tot s’estudia” i, en canvi, “no es concreta mai”.