La majoria dels joves obtenen el seu primer mòbil sense que ells ho demanin
La primera trobada del projecte Filant xarxes al Rusc, ‘Mòbil i xarxes socials: reptes per a la salut mental’, ha servit com espai de debat i d’intercanvi d’informació entre pares, joves i professionals. Com a experts en l’àmbit, ha comptat amb la presència del periodista especialitzat en tecnologia al diari El País, Jordi Pérez, i de la psiquiatra infantojuvenil del SAAS i responsable clínica de la unitat de Salut Mental Infantojuvenil, Maria Giró. L’acte ha començat amb una xerrada de quatre blocs, seguit per un debat i amb una activitat conjunta amb l’aplicació ‘Kahoot’.
Els temes tractats han estat escollits arran els resultats de les enquestes realitzades per Unicef. En primer lloc, s’ha discutit sobre l’edat d’adquisició del primer mòbil i s’ha destacat que molts nens han adquirit el seu primer dispositiu sense demanar-lo i la majoria l’obtenen quan fan el pas als estudis secundaris per tenir un contacte directe amb els pares.
Com a segon punt, s’ha parlat sobre el temps d’ús del mòbil i hàbits, en què s’ha constat un augment del consum del mòbil durant els caps de setmana i festius escolars. A més, molts joves el consulten abans de dormir per combatre l’avorriment i perquè els hi serveix per adormir-se.
Després, s’ha tractat el tema usos del mòbil: videojocs, xarxes socials i salut mental, que ha servit per veure que tots els joves disposen d’alguna xarxa social, fins i tot alguns tenen més d’un perfil per penjar continguts diferents. Igualment, defensen que els hi ajuden a estar informats, per comunicar-se i conèixer a gent.
Altrament, s’ha raonat sobre el control parental i referents adults que ha reflectit que molts joves són els que introdueixen als pares dins del món tecnològic i que de vegades se’ls obliga a complir certes normes quan els pares tampoc compleixen, com no dormir amb el mòbil a la tauleta de nit.
Des del punt de vista dels professionals, Giró afirma que l’ús primerenc del mòbil “té un efecte sobre el desenvolupament, sobretot en els menors” i aquest efecte és causat per la manca d’una “regulació de les xarxes”, i perquè els pares estan desinformats i “van perduts”. Altrament, Giró ha destacat les conseqüències més comunes que es veuen des de de Salut Mental, “casos de depressió que cada vegada més costa millorar, aïllament per l’ús de les xarxes i l’addicció a videojocs i xarxes socials”.
Finalment, Pérez creu que un dels primers passos per resoldre les conseqüències negatives envers els més joves els han de donar des de les plataformes, “s’han de posar les piles i veure que hi ha problemes que ells saben, per estudis que tenen, que afecten a nens de menys de divuit anys i que poden anar regulant: revisar que no arribin missatges d’adults, que el número de ‘likes’ no sigui visible per defecte…”.
