Espot reclama que els territoris de muntanya siguin una prioritat en l’agenda de l’acció climàtica global a la COP 28
Xavier Espot ha reivindicat una especial atenció als territoris de muntanya, especialment vulnerables als efectes de l’escalfament global, per part de la comunitat internacional. El cap de Govern ha intervingut en la sessió plenària del segment d’Alt Nivell de la Conferència dels Estats Part (COP 28) del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que se celebra a Dubai sota la presidència dels Emirats Àrabs Units, fins al 12 de desembre.
En la seva intervenció, el cap de Govern ha reclamat als líders polítics reunits a la Cimera Mundial sobre l’Acció Climàtica, que acompanyin els discursos d’accions reals i més ambició i compromís per assolir la implementació de les obligacions de descarbonització globals. En aquest sentit, ha reiterat la prioritat d’Andorra cap a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic i la voluntat de tenir un paper actiu i exemplar en la promoció de la transparència i la rendició de comptes.
Espot ha recordat que Andorra va ser dels primers Estats signants de l’Acord de París, i que, el dia d’avui, el Principat ha publicat i presentat 4 informes d’actualització bianuals, i que, de fet, va ser un dels primers països a presentar el primer informe en el marc del Mecanisme de transparència que exigeix l’Acord.
Tal com ha explicat el màxim representant del Govern, Andorra va aprovar una actualització de la seva contribució determinada a escala nacional i va elevar el seu objectiu de reducció d’emissions per a l’any 2030, d’acord amb el que estableix el Pacte Climàtic de Glasgow que determina un objectiu ambiciós: reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55% l’any 2030. El cap de Govern ha afirmat que la descarbonització gradual és imperativa per a Andorra i és per aquest motiu que s’estan esmerçant esforços per a augmentar la producció nacional d’electricitat i assolir el 33% de la producció l’any 2030 assegurant un percentatge d’energies renovables que no pot ser inferior al 75%.
El missatge d’Espot davant els líders mundials aplegats a la Cimera del Canvi Climàtic ha estat clar: les zones de muntanya són les reserves d’aigua del planeta, territoris de biodiversitat rica, que proporcionen valuosos serveis ecosistèmics. D’aquesta manera, ha reclamat que siguin una prioritat en l’agenda de l’acció climàtica global, tot afirmant que “els que vivim en zones de muntanya necessitem també un futur”. Prèviament a la intervenció en la sessió plenària, aquest mateix dissabte, el cap de Govern també ha exposat la prioritat de donar visibilitat als efectes que l’escalfament global està tenint en els territoris de muntanya en la taula rodona d’Alt nivell sobre muntanyes i canvi climàtic. La taula, organitzada pel primer ministre del Nepal, Pushpa Kamal Dahal, ha estat copresidida pel cap de Govern, el mateix primer ministre del Nepal, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, i el ministre d’Afers Exteriors de Kirguizstan, Kulubaev Zheenbek Moldokanovich.
Xavier Espot ha narrat la realitat geogràfica d’Andorra, un petit país que té 83.000 habitants i 468 quilòmetres quadrats, situat a la cadena muntanyosa dels Pirineus, que està veient com l’augment de la temperatura provoca el desgel de les glaceres i redueix progressivament el gruix mitjà de neu.
És per aquest motiu, ha exposat Espot, que Andorra ha decidit alçar la seva veu per reivindicar les regions de muntanya en l’àmbit internacional, i per això ha passat a ser un Estat part actiu del Mountain Partnership i del seu Comitè rector.
D’aquesta manera, ha explicat, i amb el treball que s’està duent a terme en els diferents fòrums, Andorra té la clara voluntat d’incrementar la conscienciació en l’àmbit mundial sobre la importància de la conservació i l’ús sostenible de les muntanyes, a través de la cooperació i unint esforços amb altres territoris per a aconseguir accions concretes.
Així, ha explicat el treball dut a terme amb la presidència i el secretariat del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, juntament amb el Nepal i Kirguizstan, entre d’altres, que ha facilitat incloure la qüestió de la vulnerabilitat de les zones de muntanya dins del Programa de Treball de Nairobi. La participació dins d’aquest programa, ha conclòs el cap de Govern, és un primer pas, però cal continuar treballant de manera conjunta per traslladar la realitat dels territoris de muntanya, la seva vulnerabilitat i reclamar una acció climàtica global més ambiciosa.
