L’oposició critica el cost i l’ús poc “ètic” de recursos públics per promocionar el sí a Europa
La previsió del Govern d’invertir 1,2 milions d’euros en la comunicació de l’acord d’associació amb la Unió Europea i la celebració posterior del referèndum no agrada als grups parlamentaris de l’oposició. De fet, l’estratègia comunicativa de l’executiu per aconseguir el sí de la ciutadania ha centrat part de la sessió de preguntes al Govern que ha tingut lloc aquest dijous al Consell General.
El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha criticat la manera en què s’està comunicant, especialment a través de les xarxes socials. També ha alertat que s’està duent a terme un ús dels recursos públics que no és ètic, ja que, a parer seu, només s’està afavorint el sí i no s’està comunicant prou els desavantatges de l’acord.
Escalé també s’ha mostrat crític amb l’adjudicació dels treballs de comunicació a l’empresa AMT Comunicació, qüestionant si no hi havia la possibilitat d’encarregar-ho a empreses nacionals. En aquest sentit, el cap de Govern, Xavier Espot, ha assenyalat que els més de 400.000 euros que s’han invertit fins ara han anat adreçats a 33 empreses, 31 de les quals andorranes. A més, encara està previst executar 124.500 euros addicionals durant la fira d’Andorra la Vella, dels quals també es beneficiaran empreses del Principat. Així doncs, dels 1,2 milions totals, ha afegit, el 70%, com a mínim, es quedaran al país.
Un altre punt que s’ha tractat en el marc de la sessió del Consell General, és el compliment de la llei del català. Així doncs, l’executiu té la intenció que les sancions relacionades amb el compliment de la llei comencin a aplicar-se a partir del mes de gener, un cop s’hagi dut a terme la tasca d’informació necessària al voltant del text legal.
En aquest sentit, ha incidit que s’ha prioritzat donar el màxim d’informació i fer l’acompanyament perquè no sigui tan brusc el canvi. I ha concretat que de les 45 queixes rebudes, dotze de les quals s’han arxivat per manca de concreció, setze han estat resoltes i altres disset estan pendents.
D’altra banda, i qüestionada pel conseller del grup parlamentari d’Andorra Endavant Marcos Monteagudo sobre els problemes de seguretat al Pas de la Casa la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha manifestat que l’executiu treballa en la modificació del codi de duanes perquè a partir de la compra de més de cinc cartrons de tabac s’hagi de fer el pagament amb un document acreditatiu de la identitat, per garantir una major traçabilitat.
També ha detallat els efectius policials que es destinen per combatre la problemàtica del contraban: hi ha tres patrulles en permanència, una de local, una de seguretat ciutadana i una que se centra en la prevenció i la detecció de contraban. A més hi ha dos o tres agents a la frontera i el grup de suport de manteniment de l’ordre reforça la resta d’efectius. En aquest cas, ha concretat que durant l’estiu la presència d’aquests darrers efectius serà més constant.
A més, Molné s’ha mostrat oberta a estudiar la proposta de Monteagudo que s’impulsi una plataforma per evitar que una persona pugui comprar més de deu cartrons en diferents establiments. D’altra banda, la ministra també ha manifestat que s’està estudiant la proposta de la Confederació Empresarial Andorrana perquè els treballadors puguin fer hores extres en una segona feina. En aquest sentit ha anunciat que s’està analitzant l’encaix en la llei d’immigració i, si no fos possible, si els canvis necessaris es poguessin tirar endavant.
Un altre tema que ha centrat la sessió de preguntes al Consell General és l’habitatge. En aquest sentit s’ha anunciat que l’executiu ha començat a rebre dades sobre els habitatges buits de part dels comuns, mútues i FEDA, i també ha registrat les primeres declaracions voluntàries de propietaris que volen regularitzar els seus immobles no ocupats. Tot i això, segons ha explicat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, el nombre de propietaris que s’han acollit a aquest procés de manera voluntària és baix.
Així doncs, Govern actualment es troba en fase de recopilació de dades per poder implementar les contribucions corresponents a partir de l’any vinent. Davant el ritme lent de la recollida de dades, el grup parlamentari Andorra Endavant ha proposat la possibilitat de contractar una empresa externa per agilitzar el procés, proposta que Marsol ha rebutjat, afirmant que l’administració pot fer aquesta tasca de manera interna.
A la sessió també s’ha preguntat pels ajuts sobre el lloguer. En aquest punt la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín ha deixat clar que la llei no estableix que una persona sol·licitant no pugui ser el titular d’un immoble, sinó que el valor de la propietat no pot ser igual o superior a deu vegades el llindar econòmic de cohesió social fixat, que equival a 152.000 euros. En aquest sentit, la ministra ha deixat clar que el control és complex perquè implica la coordinació amb administracions estrangeres i el govern no té accés directe aquestes informacions.
Durant la sessió, l’executiu també ha explicat que a partir del 2025 els ajuts pel lloguer no es prorrogaran automàticament com s’havia fet fins ara, sinó que hi haurà una revisió de tots els requisits que es demanen.
Finalment, Marín ha declarat que fins ara s’han desplegat 31 accions sobre el pla nacional sociosanitari per a la gent gran, 8 de les quals han estat mesures per promoure i garantir els drets dels seus cuidadors. Una novena acció que es vol impulsar és la de crear una prestació econòmica per a persones que es dediquin a la cura d’una altra persona situació de dependència greu dins l’entorn familiar. Marín ha assegurat que estan treballant en aquesta qüestió i que es podria tenir llesta el 2025.
