Espot sobre les sol·licituts de lloguer: “No hi ha un allau d’inscripcions i ens ha de tranquil·litzar”
Un centenar de persones ja han formalitzat la seva sol·licitud per optar als pisos de lloguer a preu assequible. Ho ha donat a conèixer el cap de Govern, Xavier Espot, en el decurs de l’entrevista que ha ofert aquest vespre de dijous a RTVA, per tal de fer balanç del primer any del seu segon mandat; un any que ha estat marcat per la problemàtica de l’habitatge que afecta a la majoria dels ciutadans. Espot ha declarat que, tot i que les xifres no són menyspreables, “no hi ha un allau d’inscripcions, i ens ha de tranquil·litzar perquè bona part dels llogaters estàn en una situació relativament estabilitzada”.
I és que precisament aquest dijous s’han fet públiques les dades de l’Observatori que apunten que el preu de l’habitatge continua sent el principal problema per al 70% de la ciutadania; una xifra que baixa 10 punts percentuals del treball anterior elaborat el 2023. En aquest sentit, Espot s’ha mostrat satisfet per aquesta disminució, doncs per primera vegada hi ha un canvi de tendència i considera que això evidencia que les mesures del Govern comencen a fer els seus efectes. “És una baixada que podem qualificar de significativa i des d’aquest punt de vista ho celebro”, ha afirmat Espot.
Una de les mesures que ha destacat és la pròrroga dels contractes. I qüestionat sobre què succeirà el 2027, l’any de la finalització de les pròrrogues forçoses, Espot ha manifestat que l’objectiu és anar desintervenint a poc a poc el mercat del lloguer, ja que “tenir intervingut permanentment el mercat de lloguer tampoc és la solució”. A més, ha afirmat que aquesta sictuació desincentiva que els propietaris privats, “en una democràcia liberal com la nostra on el sector privat és el que ha de tirar de l’economia”, tenen pocs incentius per fer habitatge nou de lloguer.
Això, però, dependrà de si les mesures impulsades han donat els seus fruits i s’ha generat prou oferta de pisos com per cobrir les necessitats de la ciutadania. I per tal d’aconseguir aquest objectiu, en poques setmanes es preveu tramitar al Consell General la futura llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge; un text, que entre d’altres inclourà la possibilitat que s’obligui els propietaris a cedir pisos buits; mesures per frenar la inversió estrangera en l’àmbit immobiliari; així com d’altres accions per controlar el creixement de la població.
Encara en matèria d’habitatge el cap de l’executiu ha confirmat Marta Alberch com a directora de l’Institut Nacional de l’Habitatge, en substitució de Josep Maria Pla, i ha assegurat que la creació d’un registre de la propietat és una prioritat del Govern tot i que no solucionarà per si sol la problemàtica. “Si creiem que el registre de la propietat resoldrà el problema de l’habitatge, ens equivoquem”, ha afirmat Espot, i l’ha definit com un “instrument per disposar de més i millor informació per afinar les polítiques en matèria d’habitatge”.
Qüestionat sobre el poder adquisitiu de la ciutadania, i si considera que es pot viure dignament amb la franja de salaris més habitual, Espot ha respost que s’ha d’atendre a tots els tipus de casos i que les persones que cobren actualment el salari mínim, mitjà o medià, segurament no puguin viure d’una manera adequada.
A banda de l’habitatge i el poder adquisitiu, durant l’entrevista també s’ha fet referència a l’acord d’associació, i Espot ha tornat a insistir que en cas que el referèndum aboqui un resultat negatiu, no dimitirà. Això sí, ha assegurat que s’obrirà un període incert, i probablement, seria el preludi d’una recessió.
