L’augment dels ajuts del sector agrícola volen fer-lo més productiu
Amb l’objectiu que el sector agrícola i ramader sigui “més productiu”, que hi hagi un major foment de la raça autòctona i que alhora es pugui diversificar el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia ha impulsat aquest any un increment del 16% dels ajuts destinats la pagesia i la ramaderia, mig milió més d’euros, fins a arribar als 3.586.718 euros, i que representa l'”increment més important” que s’havia fet mai, tal com ha manifestat el titular de la cartera, Guillem Casal, que juntament amb el director del departament d’Agricultura, Josep Casals, han presentat la reformulació i l’ampliació dels ajuts.
Per poder materialitzar aquests ajuts s’han dut a terme un seguit de modificacions legislatives que afecten diversos reglaments. Així, en el cas del de foment de les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya es dona més valor al “bestiar selecte” després que s’hagin complert vint anys del programa de selecció. També es vol potenciar la renovació i la productivitat de les explotacions i per aquest motiu els premiaran els vedells i vedelles de 0 a 150 dies. Els ajuts, en termes generals, s’incrementen de l’IPC i es duplica el percentatge de farratge que es pot importar sense que hi hagi una deducció dels imports dels ajuts. Concretament, les mares selectes de dos a dotze anys rebran un 42% més d’ajut. En aquest cas són aquelles vaques “puntejades i certificades” pel departament, tal com ha concretat Casal. Els mascles reproductors de la raça bruna selectes i controlats rebran un 32% més d’ajuda; i el mateix percentatge d’increment serà el que rebran els anolls selectes de la raça bruna d’Andorra. En el cas dels vedells i vedelles de fins a 150 dies rebran un 38% més d’ajuda. “Gairebé el 95% de la cabana bovina està conformada per raça bruna” i es vol “primar-la” i fer que cada vegada sigui “més selecta”, ha exposat el ministre.
Una altra modificació es duu a terme en la legislació que afecta el dall dels prats, la biodiversitat i els plans de millora i en aquest cas concret a banda de l’increment de l’IPC s’amplia els ajuts per a prats de dall o peixeders que acreditin la riquesa de la biodiversitat. S’amplia d’aquesta manera aquesta ajuda que es donava fins ara a un seguit de prats d’acord amb un estudi que havia fet fa anys el departament d’Agricultura.
Un altre reglament que es modifica és el que fa referència als productes de qualitat controlada. En aquest sentit, Casals ha recordat que un dels objectius que es van fixar els ramaders era “induir tothom” cap a la producció de carn de qualitat. Donat que avui en dia tots ja formen part del programa es tindrà en compte que només es considerarà carn de qualitat la de vedells o vedelles de mare de raça bruna, amb la qual cosa s’avança en el projecte “un territori, una raça, un país”, ha defensat el director d’Agricultura.
En aquest reglament en concret s’han revisat les primes que poden arribar a increments d’entre el 22 i el 33% per a l’engreix en funció de l’època de l’any. Així, a l’hivern es pagarà 560 euros (entre el 16 de setembre i finals de febrer) i 400 euros per a la resta de l’any. Amb això es vol potenciar que hi hagi oferta tot l’any.
A més es revisen les primes per a l’engreix de les vaques i d’una es passen a tres. Únicament es dona una reducció, en les vaques de 24 mesos a deu anys que es portin a l’escorxador, cas en què es redueix la prima un 50%, ja que el que es vol és potenciar la productivitat. Es crea una nova prima per als animals de deu a dotze anys que rebran un 55% més fins als 300 euros. Es mantenen en 193 euros les primes per a vaques de més de dotze anys i fins als 16. I, a més, s’incrementen en un 33% les primes a equins (fins als 400 euros); un 30% per a ovins (35 euros) i un 17% per a la producció de vi, fins a arribar als 2.500 euros si es produeix un sol tipus i 5.000 euros per a dos classes.
També pateix canvis el reglament de producció ecològica i en aquest cas s’incrementa un 31% l’ajuda per a la reconversió a la producció ecològica i un 44% el manteniment.
Casal ha defensat que els ajuts és un dels “pilars per al foment” del sector agrícola i ramader com ho són, també, els canvis urbanístics que es volen fer per incrementar la productivitat de les explotacions i la seva viabilitat o la borsa de reemplaçament. S’ha vetllat, ha defensat, perquè “cap explotació perdés” i, en canvi, es premiés “els que ho fan millor”.
