L’agència tributària única, aquesta legislatura
La creació i posada en funcionament de l’agència tributària única, un mecanisme que ha de permetre gestionar impostos tant des de l’administració central com a través dels comuns, ha estat un dels temes que, novament, ha centrat la sessió de preguntes al Govern d’aquest dijous al Consell General. En resposta a les qüestions formulades pel president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, relatives a les passes que fins ara ha donat el Govern per crear aquest mecanisme i els terminis d’implementació, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha recordat que des del Govern s’han marcat com a objectiu disposar d’aquesta eina abans no acabi aquesta legislatura. Això sí, previ consens amb els set comuns.
Lladós ha posat en relleu que el desenvolupament de l’agència tributària única “és un projecte complex” operativament parlant i que, per tant, és necessari un “compromís ferm” entre totes les administracions implicades per “garantir el seu èxit”. El ministre ha recordat que l’objectiu últim de l’agència és “fer el més eficient possible el procés de recaptació de tributs tant per a les administracions com per als ciutadans” i ha exposat que durant els darrers mesos el Govern “ha treballat en anticipar tasques tant com sigui possible” per tal que quan s’iniciï el procés de creació de manera conjunta amb la resta d’administracions, “sigui el més sòlid possible i s’avanci ràpidament”.
D’aquesta manera, Lladós ha detallat que durant els darrers mesos s’ha treballat en diferents fronts com ara el tecnològic per tal de permetre que la majoria d’operacions es puguin dur a terme telemàticament; en la preparació operativa per tal que cadascun dels processos que permeten la recaptació tributària estiguin descrits amb precisió per totes les administracions i també “en una descripció clara dels objectius als quals fer front” consensuats prèviament amb els comuns. Així mateix, el ministre ha avançat que ja s’han mantingut reunions amb alguns representants comunals i un dels esculls amb els quals s’està trobant és, precisament, el consens.
El titular de Finances també ha exposat que s’han donat un marge de tres mesos amb els comuns per tal de fer aquest treball previ i, posteriorment, es crearà un equip de treball on hi haurà representants de tots els actors implicats que establiran el full de ruta necessari perquè l’agència tributària única es pugui implementar abans de finalitzar la legislatura actual. “Cal un esforç de totes les administracions i un detall molt fi dels tècnics comunals i del Govern”, ha sentenciat. Al seu torn, i veient que la creació de l’agència tributària única és una assignatura pendent des del 2017, Escalé ha proposat al responsable governamental presentar una iniciativa legislativa al marge dels comuns, una qüestió que Lladós ha descartat apel·lant novament al consens.
L’entrada a tràmit parlamentari de la llei de l’aigua, al primer semestre del 2026
Una altra de les preguntes tractades en el marc de la sessió del Consell General ha estat la presentada pel conseller del grup parlamentari de Concòrdia, Jordi Casadevall, relativa als terminis de redacció de la futura llei de l’aigua. Concretament, el conseller demanava al Govern quan es preveu entrar a tràmit el projecte de llei relatiu a aquesta temàtica. El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, s’ha referit a la qüestió reiterant que es tracta “d’un projecte de legislatura” en el qual “ja hem començat a posar fil a l’agulla” amb la previsió d’entrar el text a tràmit parlamentari durant el primer semestre del 2026.
Prèviament, però, el ministre ha recordat que abans de Nadal ja es va encomanar un primer estudi jurídic -del qual es rebran els resultats entre finals de març i principis d’abril- que té com a finalitat “mirar el marc competencial que envolta l’aigua i treballar en conceptes de titularitat del bé o les competències al voltant del recurs hídric”. Paral·lelament, ha dit que des del ministeri “hem configurat un equip multidisciplinari per a la redacció d’aquesta llei” amb experts tant nacionals com internacionals i s’espera que cap a l’estiu es disposi ja d’un índex d’aquesta futura llei. Un cop es disposi d’aquest treball serà el torn de presentar-ho als consellers per tal que s’incloguin “els grans temes” que no poden faltar en el text.
Així mateix, i en resposta a les preguntes del conseller, Casal també ha avançat que el projecte de llei inclourà la proposta de creació de l’agència de l’aigua, la qual tindrà una estructura de “coordinació i homogeneïtzació de criteris”, així com diferents plans de gestió en casos de sequera que es puguin produir.
D’altra banda, Casal ha incidit que la problemàtica de l’aigua “ocupa i preocupa” el Govern i ha reiterat que davant una situació de sequera pel que fa als indicadors meteorològics i de “menys disponibilitat del recurs” quant a l’indicador dels cabals calen més dades que els comuns i altres actors han de facilitar per poder tenir una visió “global” de la situació. Precisament aquest divendres hi ha prevista una primera reunió amb les corporacions comunals en la que es plantejarà aquesta necessitat de compartir la informació i de poder plantejar accions com tenir un diagnòstic de la situació real (reserves i eficiència de la xarxa); les interconnexions; accions d’eficiència de la xarxa; campanyes de sensibilització o el monitoratge de dades. Qüestionat per Casadevall ha destacat que ni “a mitjà ni a llarg termini” es planteja una política d’embassaments, ja que tenir aquesta xarxa tindria una afectació i un impacte en el paisatge i a més podria fer el sistema més “vulnerable” respecte de l’actual; malgrat tot, s’ha mostrat obert a poder-ne fer una anàlisi.
Problemes amb l’homologació de títols universitaris
El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats s’ha compromès a fer “un esforç més gran a l’hora d’acompanyar” els estudiants que estan a l’espera que se’ls homologui un títol universitari. Així ho ha posat en relleu a preguntes de la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela. Així, el ministre ha posat en relleu que ja en el marc de la comissió mixta, celebrada el 26 de gener, es va posar sobre la taula aquesta preocupació malgrat no formava part de les competències d’aquest ens. En aquest sentit, Baró ha explicat que es va traslladar el neguit dels alumnes que estan “observant que el temps de resposta és més llarg del precís”, especialment en el cas de les professions regulades i més específicament en infermeria. Les autoritats espanyoles van exposar que eren conscients del retard i que s’estava treballant per “reduir la llista d’espera amb més recursos al departament d’homologacions”.
Baró ha exposat que aquest problema d’homologació és més complex a Espanya pel seu sistema de reconeixement i ha detallat, tal com ha posat en relleu Vela, que si Andorra finalment esdevé un estat associat a la Unió Europea podria assumir una directiva europea que resoldria en part aquest problema en el cas de les professions regulades i per a la resta la solució podria venir del Consell d’Europa i de la voluntat expressada per aquest organisme d’establir uns estàndards normatius per al reconeixement automàtic. A la preocupació expressada per la consellera socialdemòcrata que la directiva europea es pugui arribar a plasmar cap al 2029-2030, Baró ha destacat que tres anys és “l’expectativa màxima” i que, per tant, es podria assumir abans d’aquest termini. També ha manifestat que en diverses reunions multilaterals previstes fins al mes de juny tenen previst parlar “directament” amb les autoritats espanyoles per tornar a incidir en la necessitat que s’agilitzin els tràmits, tot i que és complicat, ha admès, que es pugui interferir en la tramitació que duu a terme un estat. Qüestionat sobre la informació que es dona als estudiants perquè siguin conscients d’aquestes problemàtiques, el titular d’Universitats ha advocat perquè aquesta sigui el més “fidedigna” possible.
Clima laboral al SAAS
D’altra banda, la ministra de Salut, Helena Mas, ha emfasitzat que el pacte d’estat de salut contempla com una de les línies prioritàries “la planificació, retenció i atracció del talent” i preveu diverses actuacions per “anticipar-se” als problemes de mancança de personal al SAAS, una problemàtica que, ha remarcat, es dona en altres països amb els quals també es treballa per crear sinergies en aquest sentit. Ho ha explicat en el marc de les respostes que ha donat a la presidenta suplent d’Andorra Endavant, Noemí Amador, que havia presentat una sèrie de preguntes al Govern sobre l’estat del personal a la parapública, tot afirmant que “l’ambient al SAAS és crític i està gangrenat des de fa anys”. Amador ha incidit en la necessitat que es faci una enquesta anònima entre la plantilla per copsar quins són els problemes i quan la presidenta del mateix grup parlamentari, Carine Montaner, li ha retret que no vulgui fer-la, Mas ha destacat que és competència de la direcció del SAAS dur-la a terme i, en tot cas, ha puntualitzat que ella no s’hi oposa. La titular de Salut ha recordat que el conveni col·lectiu que es va pactar entre la direcció del SAAS i els treballadors el 2022 té una durada de tres anys i que preveu certes qüestions laborals com l’increment anual de l’IPC, el pla de carrera o una major formació. En aquest sentit, ha recordat que el mes de gener es van regularitzar econòmicament el pla de carrera de 280 professionals de manera retroactiva i ha incidit que el diàleg entre direcció i treballadors és constant. En el marc d’aquestes respostes ha lamentat que des d’Andorra Endavant es qüestioni la “legitimitat” del comitè d’empresa i ha incidit que representa els treballadors en totes les negociacions que es duen a terme.
Qüestionada pel president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, sobre el pacte d’estat Mas ha incidit en el fet que es tracta d’un “esborrany” que hauria de créixer amb les aportacions que es facin els diferents interlocutors i ha reiterat que hi ha 51 actors implicats. Quant als grups polítics que l’han abandonat, ha explicat que ha respost la carta que li van fer arribar “per intentar sumar-los”, ja que ha incidit en el fet que és important que “tots i cadascun” aporti la seva “expertesa” i que sigui tan participativa com sigui possible.
Dubtes sobre els tràmits duaners per als possibles vols internacionals des de l’heliport nacional
Finalment, el conseller del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró, ha demanat a l’executiu per quin serà el procediment per als tràmits duaners per als possibles vols internacionals que es facin des del futur heliport nacional a països de l’espai Schengen. En aquest sentit, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha detallat que el projecte de l’heliport nacional a la Caubella ja preveu “que funcioni com a frontera”, ja que en el futur es preveu que també hi hagi vols comercials.
Actualment, ha dit, ja existeixen vols internacionals amb origen i destinació Andorra, tot i que és necessària una comunicació prèvia. Així doncs, ha explicat al Principat s’activen els cossos pertinents per a la realització de controls i que en el moment en què s’obri aquesta infraestructura, “se seguirà un procediment similar”. Si la regularitat de les operacions ho justifiquen, ha afegit, es podrà plantejar una permanència de personal. És per això que a la futura infraestructura ja s’han previst espais tant per als controls de fronteres com per a la tramitació duanera.
En relació amb els vols internacionals, ha manifestat que la legislació dels països veïns ja estableix com s’han de fer els creuaments de frontera en el cas de països de fora de l’espai Schengen com és el cas d’Andorra. En aquest sentit, ha apuntat que hi ha aeroports de categoria internacional que ho són de caràcter permanent com és el cas del de Girona i Reus i que hi ha d’altres com el de Lleida o Sabadell en els quals es requereix una autorització prèvia.
Baró ha aprofitat la pregunta per refermar novament la postura de la formació asseverant la seva preocupació per l’impacte mediambiental i social així com la manera de decidir la seva ubicació final. També ha demanat un calendari sobre quan serà possible començar amb els vols comercials, malgrat que la ministra ha dit que l’heliport de la Caubella tindrà com a principals objectius els viatges d’emergència o els vols corresponents a delegacions oficials.
