La recaptació de l’IRPF corresponent al 2023 creix fins a situar-se al voltant del 60 milions
La recaptació per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del 2023 ha ascendit a prop de 60 milions d’euros, dels quals 25,9 milions euros han estat corresponents a la campanya de declaració voluntària de l’impost, que ha finalitzat aquest dilluns. Durant la presentació de les dades, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha apuntat que aquesta dada supera les previsions presentades a l’inici de la campanya, i també és superior als 53 milions recaptats al 2022.
“Això reflecteix l’increment dels impostos directes, que alhora és un reflex del creixement de l’economia andorrana. Si l’economia creix, doncs es recapten més impostos directes”, ha valorat Lladós que també ha volgut subratllar la “normalitat del procés”, ja que “tots a poc a poc anem interioritzant en el nostre calendari anyal que, just a finals de setembre” s’ha hagut de fer la declaració de l’IRPF.
Lladós ha valorat que aquest increment ve determinat per dues coses; d’una banda, la massa salarial, ja que tant els salaris com els assalariats van augmentant. I el segon factor és el rendiment del capital mobiliari, és a dir, els estalvis, tenint en compte el fet que els tipus d’interès son alts i fa que s’estiguin obtenint més interessos i dividends.
Lladós també ha destacat que el 85% de les declaracions ja es fan telemàticament. Així entrant al detall, en la campanya de l’IRPF, a la fi del període voluntari, s’han presentat 24.279 declaracions, 20.516 s’han presentat de forma telemàtica i 3.763 de forma presencial. Al voltant de la meitat d’aquestes declaracions, el contribuent ha hagut de fer un ingrés, poc més de 5.000 han obtingut un saldo positiu, mentre que 5.800 declaracions han tingut resultat zero, és a dir, que el contribuent no ha hagut d’abonar cap quantitat, ni tampoc l’administració li ha hagut de retornar un import.
El fet que els salaris vagin creixent s’hauria de veure reflectit, ha explicat el titular de Finances, en una major recaptació de l’IRPF. I qüestionat sobre el fet que els salaris han augmentat, però no tant el poder adquisitiu, Lladós ha reconegut que si bé el poder adquisitiu ha crescut, no ho ha fet tant com els agradaria a tots. Precisament qüestionat sobre el fet de si en un futur caldrà pensar a modificar llindars, Lladós ha recordat que a Andorra no hi ha tants trams com en altres països.
I si bé s’ha mostrat satisfet perquè la gent ja tingui integrat que ha de fer la declaració després de tornar de vacances també ha fet notar que són molts encara els que s’esperen a darrera hora. De fet, la darrera setmana s’han presentat 10.000 declaracions, i durant el mes de setembre es presenten pràcticament la meitat de les declaracions previstes en el marc de la campanya.
En un altre ordre de coses, i qüestionar sobre el pressupost del 2025, Lladós ha assegurat que serà continuista amb totes les accions que el Govern considera com prioritats, com ara “l’habitatge, infraestructures, ajudes socials i conservar el poder adquisitiu de la gent, transport públic”. Això en l’apartat de les despeses i inversions i pel que fa als ingressos “reflectirà l’increment progressiu dels impostos directes”.
Pel que fa als canvis en la regla d’or, s’ha començat un treball intern a l’executiu i properament hi ha previstes reunions amb la comissió de Finances del Consell General, ja que hi ha “el compromís polític de treballar entre tots els grups polítics”. I ha recordat que hi ha dos “principis rectors” dels canvis que es volen fer. D’una banda, “seguir amb el rigor de les finances públiques, és a dir, no hem d’endeutar-nos més del que puguem, ni hem de gastar més del que tenim perquè el dèficit que fas avui són impostos del futur”.
I, de l’altra, que es reflecteixi l’economia andorrana, ja que “és diferent de la de fa deu anys”, perquè és “més dependent dels impostos directes” i menys dels indirectes, perquè “les fonts de generació de riquesa són diferents”. Per tant, ha defensat que cal adaptar la regla d’or “al rigor” però que reflecteixi “la realitat de l’economia andorrana”.
