Les Jornades de Bruixeria de Sant Julià s’endinsen en l’origen prehistòric dels paisatges sagrats dels Pirineus
La cinquena edició de les Jornades de Bruixeria de Sant Julià de Lòria continua aquesta setmana, i dilluns ho ha fet amb una conferència centrada en l’origen dels paisatges sagrats dels Pirineus.
La sessió ha anat a càrrec de l’arqueòleg i museòleg Martin Almagro, una de les figures més reconegudes de l’arqueologia peninsular, que ha ofert la conferència titulada Orígenes prehistóricos de los Paisajes Sagrados de los Pirineos.
Durant la seva intervenció, el catedràtic ha aprofundit en la formació i el significat simbòlic dels paisatges pirinencs, destacant com les formes geològiques han contribuït a configurar la identitat de muntanyes i valls i la seva percepció com a espais sagrats des de la prehistòria.
Les Jornades de Bruixeria, sobre l’origen dels Pirineus. / ANA.
En relació amb la bruixeria, l’arqueòleg ha apuntat que aquestes figures formen part d’una manera antiga d’interpretar la natura.
Almagro ha subratllat que territoris com Andorra conserven tradicions culturals molt antigues gràcies al seu entorn natural. Segons ha explicat, zones del cor dels Pirineus mantenen tradicions folklòriques i culturals que han desaparegut en altres indrets, i que permeten entendre com les comunitats prehistòriques interpretaven el paisatge amb tradicions que es remunten fins i tot al Paleolític.
Per la seva banda, la cònsol menor de Sant Julià de Lòria, Sofia Cortesao, ha destacat que les jornades busquen arribar a públics diversos combinant el vessant acadèmic amb propostes més divulgatives.
La cònsol també ha posat en relleu la tasca de recerca que hi ha al darrere d’aquestes iniciatives, especialment en activitats com la Viquimarató sobre bruixes. Aquesta proposta ha comptat amb una desena de participants que han incorporat informació a internet sobre deu dones acusades de bruixeria a Andorra, d’entre les 180 documentades.
