L’INH obre un cicle de conferències per buscar solucions adaptables al país
L’Institut Nacional de l’Habitatge ha impulsat un cicle de conferències per abordar propostes que s’han implementat a altres països i que a hores d’ara estan funcionant, per valorar si es poden adaptar al país. L’objectiu, segons ha explicat la directora de l’ens, és crear un espai de reflexió per promoure iniciatives en matèria d’habitatge.
La primera de les accions serà una taula rodona sota el títol ‘Les borses d’habitatge, pros i contres’ i tindrà lloc el 29 de setembre a l’hotel Yomo Cèntric d’Andorra la Vella. Hi prendran part la ministra de d’Habitatge, Conxita Marsol; la responsable de la borsa d’habitatges de l’ajuntament de Barcelona, Cristina Valios i l’arquitecte i gerent de Promusa, l’empresa pública municipal que gestiona l’habitatge a Sant Cugat del Vallès, Jordi Núñez.
El 23 d’octubre arribarà la segona de les xerrades, en aquest cas a càrrec de la assessora jurídica i tècnica del servei municipal d’habitatge de Tarragona, Núria Lambea, que tractarà la temàtica de la col·laboració publicoprivada.
I ja per cloure el cicle, el 13 de novembre es durà a terme la xerrada ‘Les cooperatives en cessió d’ús: una opció d’habitatge sostenible i assequible’. Anirà a càrrec del conseller de Transformació Digital i Sostenibilitat d’Andorra la Vella, Marc Torrent; el membre del comitè executiu i del patronat de LaDinamo, Pol Massoni i l’arquitecta, Cristina Gamboa, que reflexionaran sobre les cooperatives d’habitatge.
Alberch, ha explicat que considera que les tres opcions que es presentaran en el cicle de xerrades es poden implementar a Andorra.
Quant al públic objectiu al qual pot interessar aquest cicle, Alberch ha manifestat que a tothom a qui preocupi el tema de l’habitatge. Ha concretat que en el cas de les borses d’habitatge, “potser els petits propietaris són un dels públics que tindran més interès perquè sabran com estan funcionant aquests programes o aquestes iniciatives fora d’aquí.
En el cas de les cooperatives, ha incidit que la part pública hi ha de ser perquè és necessària”, però també pot interessar a col·lectius, no necessàriament professionals ni arquitectes.
