El Fòrum Nacional de la Joventut posa a debat l’Acord amb la UE en les polítiques per als joves
El Fòrum Nacional de la Joventut ha presentat aquest dimarts l’informe “Implicacions per a les polítiques de joventut de l’Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea”, que analitza com podria afectar l’entrada en vigor de l’acord al col·lectiu juvenil. Elaborat per Tàndem Marianao, el mateix equip responsable del Pla Nacional de la Joventut, el document posa el focus en els impactes específics per als joves, però evita recomanar una opció concreta davant la futura consulta ciutadana.
L’estudi es basa en l’escenari que Andorra aprovi l’acord i passi a ser un país associat —i no un estat membre—, explicant com les normatives comunitàries s’aplicarien a les polítiques nacionals. Segons el text, Andorra podria participar en la redacció de directives i reglaments europeus, però no en la seva aprovació, i estaria obligada a implementar-los un cop adoptats. L’acord s’ha negociat adaptant-lo a les especificitats del país i, en cas d’aprovar-lo, preveu una integració progressiva al mercat únic europeu, amb canvis estructurals graduals i limitacions clares. Les fronteres físiques i fiscals es mantindrien, el país no hauria d’assumir grans fluxos migratoris, i l’abast de l’acord seria principalment econòmic.
El document subratlla que l’accés al mercat únic de 500 milions de persones obriria la porta a oportunitats actualment difícils d’assolir, com participar en projectes europeus de recerca mèdica, millorar la connectivitat digital o facilitar la mobilitat educativa i laboral. Així mateix, es podrien aprofitar programes de finançament per a iniciatives socials, culturals o digitals, mentre que sectors com el cultural i l’esportiu podrien professionalitzar-se i guanyar visibilitat internacional.
Tot i les oportunitats, el Fòrum adverteix que no estan garantides per si soles. L’administració andorrana, sempre des de l’escenari del sí, haurà de fer front a una elevada càrrega burocràtica per adaptar-se a la normativa europea, formar personal qualificat i gestionar el procés sense saturar els serveis públics. També es remarca la necessitat de comunicar adequadament els canvis i gestionar les expectatives de la joventut per evitar possibles frustracions.
Un altre dels punts en què s’ha incidit és el risc potencial de fuga de talent juvenil. Si bé l’acord pot obrir noves oportunitats formatives i laborals a l’exterior, amb programes de mobilitat, pràctiques i ocupació en altres països, això també pot facilitar que molts joves optin per marxar i no tornin si no es dissenyen polítiques públiques eficaces per incentivar-los a quedar-se. La clau, segons el Fòrum, serà aprofitar l’acord per construir un model econòmic i laboral més competitiu que permeti recuperar i mantenir el talent andorrà dins del país, oferint opcions professionals i vitals atractives per a les noves generacions.
L’informe també planteja els riscos d’una eventual pèrdua d’identitat o de polarització social davant la diversitat cultural europea. Molts es pregunten si Andorra perdrà allò que la fa única o si es diluirà dins d’una cultura europea més homogènia. El Fòrum reconeix que existeix un risc de polarització social i de rebuig a la diversitat, així com de discursos d’odi i desafecció juvenil davant la percepció que “ens envaeixen”. No obstant això, també es destaca que la interacció amb noves cultures i la llibertat de moviment poden ajudar a enriquir el debat públic, fonamentant-lo en valors de drets humans i convivència. Tal com ha recordat la presidenta del Fòrum: “aquesta sensació de pèrdua identitària no és exclusiva d’Andorra, sinó que la viuen tots els països europeus, fins i tot grans estats com França, on ahir mateix l’ambaixador va reconèixer en el discurs del 14 de juliol que també es percep un retrocés del sentiment de pertinença francès”. Així doncs, ser un estat associat no suposa un trencament amb la identitat andorrana, sinó que planteja un repte compartit que altres nacions també estan gestionant.
Des del Fòrum Nacional de la Joventut asseguren que: “això és una tirada de daus i no podem saber del cert què passarà fins que no afrontem l’escenari del sí”. En tot cas, recorden que el moment clau serà la decisió que prengui la ciutadania, i reivindiquen el paper fonamental de la societat civil en aquest procés. Tal com han expressat: “caldrà continuar promovent activitats de reflexió i campanyes de divulgació que ajudin els joves a formar-se una opinió crítica, lliure de biaixos mediàtics i basada en dades objectives”.
