Marsol obre la porta a adaptar part del parc públic al ‘cohousing’ per a majors de 65 anys
Govern estudia destinar alguns dels futurs edificis del parc públic d’habitatge a fórmules de convivència compartida per a persones de més de 65 anys, com el ‘cohousing’. La ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, ha explicat que aquesta possibilitat dependrà de les necessitats que es detectin a través del registre de sol·licitants de l’Institut Nacional de l’Habitatge.
Marsol ha assenyalat que el reglament d’accés al parc públic és “viu” i que es continuarà modificant a mesura que canviï el perfil de les persones inscrites. Després d’adaptar-lo perquè jubilats i pensionistes poguessin accedir als habitatges encara que no arribessin al llindar mínim d’ingressos previst inicialment, l’Executiu ha detectat un increment de les sol·licituds de persones grans que viuen soles.
Davant d’aquesta realitat, la ministra ha plantejat que algun dels immobles que el Govern compri pròximament pugui reservar-se a persones autònomes de més de 65 anys que vulguin disposar d’un habitatge propi i, al mateix temps, compartir espais comuns. Tot i això, Marsol no ha anunciat cap projecte concret ni n’ha fixat un calendari.
La ministra ha insistit que l’objectiu del parc públic és donar resposta a les persones que no poden assumir els preus del mercat privat i garantir que puguin accedir a un habitatge en condicions adequades.
Les declaracions s’han fet durant una visita a Borda Nova 1, coincidint amb l’obertura de les inscripcions per optar als 44 pisos de l’edifici. Es tracta del primer immoble construït íntegrament pel Govern per ampliar el parc públic d’habitatge a preu assequible.
Els pisos tenen superfícies d’entre 49 i 122 metres quadrats i es llogaran a 10,7 euros el metre quadrat. L’edifici disposa de 15 habitatges d’una habitació, 23 de dues habitacions i sis de tres habitacions.
Concurs per a adquirir edificis de lloguer
Paral·lelament, Marsol ha anunciat que Govern preveu aprovar aquesta setmana el concurs per llogar edificis privats durant un període mínim de 30 anys i incorporar-los al parc públic.
Per la seva banda, el ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, ha explicat que les obres de Borda Nova 2 continuen avançant.
Marsol confia a acabar la legislatura amb més de 600 habitatges compromesos, comptant els ja construïts, els que estan en obres i les operacions que ja s’han tancat.
Paral·lelament, la directora de l’Institut Nacional de l’Habitatge, Marta Alberch, ha detallat que el registre s’acosta a les 1.300 sol·licituds. Prop de 400 expedients han rebut una valoració favorable, 165 persones ja han estat adjudicatàries d’un habitatge i s’han registrat una seixantena de renúncies.
L’habitatge, principal preocupació dels andorrans
L’habitatge continua sent, amb diferència, la principal preocupació de la ciutadania. Segons l’Observatori del Sondeig d’Opinió del primer semestre del 2026, elaborat per Andorra Recerca i Innovació a partir de 771 enquestes, el 70,2% de la població considera que és un dels problemes més urgents que cal solucionar al país.
La xifra se situa lleugerament per sota del 73,9% registrat durant el segon semestre del 2025. Tot i això, el coordinador del grup de Sociologia d’AR+I, Joan Micó, ha advertit que la diferència no és estadísticament significativa i ha recordat que els percentatges es mantenen molt elevats des de fa quatre anys.
L’impacte de la crisi de l’habitatge també queda reflectit en l’àmbit personal. Un 41,8% dels enquestats afirma que aquesta és la qüestió que més l’afecta directament, molt per sobre de la resta de problemes plantejats.
En l’enquesta agrupada per àrees temàtiques, l’habitatge, els salaris i l’elevat cost de la vida són assenyalats pel 72,8% dels participants com el principal problema del país. A molta distància se situen el trànsit, amb un 23%, i les infraestructures, els equipaments i els aparcaments, amb un 18,6%.
