Escalé acusa el pressupost del 2026 de “no mirar cap al futur”
El debat de l’esmena a la totalitat del pressupost del 2026 ha deixat al descobert dues visions oposades sobre la direcció que ha de prendre el país. El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha atacat el projecte presentat pel Govern i ha afirmat que el text “no dona resposta als principals desafiaments econòmics i socials”.
Escalé ha defensat que les ajudes no són suficients si no es frena l’augment de preus i ha advertit que la inversió estrangera ha de servir per diversificar l’economia, no per encarir les cases. També ha carregat contra la política territorial actual, afirmant que “el sol és el bé més preuat del país” i que gastar-lo de cop és “immoral cap a les generacions futures”.
El dirigent de Concòrdia ha denunciat un increment de la despesa de funcionament inaudit, que passaria de 461 milions el 2023 a 613 milions el 2026.
Des del grup socialdemòcrata, la presidenta suplent, Susanna Vela, ha coincidit en el diagnòstic.
Ha denunciat la manca d’indicadors que permetin avaluar les polítiques públiques i ha advertit que, mentre el PIB creix un 42% entre 2019 i 2026, la despesa corrent ho fa un 60%. També ha reclamat més recursos per a l’habitatge públic, la dependència, la recerca i la transició energètica.
Davant les crítiques, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha defensat el projecte com “prudencial i realista”.
Ha destacat que el PIB real creixerà un 2,5% el 2026 i que el salari medià puja per sobre de l’IPC, “fet que millora el poder adquisitiu”. Ha remarcat que Andorra se situa entre els 25 primers països del món en PIB per càpita i ha rebutjat les comparacions amb Liechtenstein i Luxemburg.
Lladós ha explicat que el pressupost preveu 710 milions d’ingressos i 750 de despesa, amb un dèficit de l’1% del PIB, per sota dels límits de la llei. Ha subratllat que el deute públic continuarà baixant fins al 30% del PIB i que la despesa es concentra en àrees prioritàries: més de 16 milions en habitatge, 121 milions en salut, 94 milions en educació i 11,7 milions en transport públic, mantenint la gratuïtat. També ha remarcat els 5 milions que es destinen a la innovació i la diversificació econòmica.
