Les conseqüències que arrossega la crisi de BPA, una dècada després
Deu anys després de la intervenció de Banca Privada d’Andorra, les conseqüències de la crisi bancària continuen ben presents al país. L’impacte d’aquella situació, no només es va traduir en canvis estructurals en el sector bancari, sinó que també ha deixat un llarg rastre judicial que encara no s’ha tancat.
L’origen de la crisi es remunta al 10 de març de 2015, quan el FinCen, l’organisme de control financer dels Estats Units, va emetre un informe que assenyalava BPA per presumptes pràctiques de blanqueig de capitals. Segons la comunicació nord-americana, l’entitat bancària hauria facilitat operacions il·lícites vinculades a organitzacions criminals russes i xineses, així com a casos de corrupció a Veneçuela. L’endemà, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) va prendre una decisió contundent: intervenir el banc per garantir-ne la continuïtat i evitar un efecte dominó en el sistema financer del país.
Aquell mateix dia, el cap de Govern en funcions, Antoni Martí, va comparèixer per assegurar que la mesura es prenia per una qüestió de “presumptes males pràctiques” i no per problemes de solvència. En un intent de contenir el nerviosisme dels clients de BPA, es va insistir que la plaça financera andorrana es mantenia estable i segura. Tot i això, les restriccions a les retirades de diners i la incertesa sobre el futur del banc van provocar preocupació entre els treballadors i la ciutadania.
En paral·lel a la intervenció, es va començar a treballar en una solució legal per resoldre la crisi de BPA. Tot i que el Consell General encara no estava constituït, en menys de tres setmanes es va aprovar una llei que permetia la creació de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries.
Aquesta institució es va encarregar de separar els fons sospitosos dels actius nets i de crear un nou banc, Vallbanc, que un any després seria adquirit pel fons d’inversió JC Flowers per 29 milions d’euros. Posteriorment, Vallbanc passaria a mans de Crèdit Andorrà el 2021, culminant així el procés de reestructuració de l’entitat.
Malgrat la resolució financera, el capítol judicial de la crisi BPA continua obert. Actualment, encara hi ha una cinquantena de causes legals en curs.
