La despesa sanitària de la CASS va superar els 130 milions el 2024 i rondaria els 160 d’aquí a cinc anys

La Caixa Andorrana de Seguretat Social va registrar durant el 2024 una despesa sanitària de 130,5 milions d’euros, vinculada al risc de malaltia. Segons ha advertit aquest dimecres el president del consell d’administració de l’entitat, Marc Galabert, si no es prenen mesures, aquesta xifra podria pujar fins als 160 milions el 2029.
L’envelliment de la població és el principal factor de pressió, tal com ja va alertar el Fons Monetari Internacional. Galabert ha destacat que la despesa anual mitjana d’una persona d’entre 71 i 80 anys supera els 4.000 euros. En aquest sentit, ha detallat que la despesa sanitària mitjana anual de les persones d’entre 71 i 80 anys supera els 4.000 euros i, per tant, ha remarcat la necessitat de tenir en compte aquestes xifres “per tal d’anar-nos anticipant a una realitat que veiem que probablement tindrà impacte en els propers anys”.
Aquestes dades s’han exposat durant la compareixença de Galabert i del president del Fons de Reserva de Jubilació, Jordi Cinca, davant la comissió legislativa de seguiment i sostenibilitat de les pensions. En total, la branca general de la CASS va tancar el 2024 amb una despesa global de 230,7 milions d’euros, però només va ingressar 194 milions, deixant un dèficit de 37 milions.
Pel que fa a la branca de jubilació, el 2024 es van recaptar 205 milions d’euros i es van gastar 174,6 milions, generant un superàvit de 30,7 milions. Tot i això, Galabert ha advertit que aquesta tendència positiva va en declivi, i que el sistema comença a mostrar signes d’esgotament estructural, ja que cada cop s’han de finançar més anys de jubilació amb els mateixos paràmetres de cotització de fa dècades.
Cinca ha insistit que si no s’actua amb una combinació de mesures paramètriques i estructurals, el sistema pot acabar traslladant tota la càrrega als joves, creant una situació “injusta i insostenible”.
Actualment, la pensió mitjana és de 730 euros mensuals, però molts dels perceptors no resideixen a Andorra, fet que distorsiona l’equilibri i la justícia del sistema.