Les primeres donacions d’òrgans es preveuen pel 2027
El desenvolupament normatiu per a la donació i obtenció d’òrgans, cèl·lules i teixits ha estat un altre dels punts que ha centrat la sessió de preguntes al Govern d’aquest dijous. En aquesta línia, la ministra de Salut, Helena Mas, ha avançat que la previsió és que aquest any ja hi pugui haver el desplegament normatiu necessari per començar a fer les primeres donacions de còrnia. A més, la idea, és que també es pugui fer amb els que permeten les donacions de teixits i d’òrgans el 2025 i el 2027 respectivament.
Així mateix, la ministra ha recordat que, inicialment, la llei preveia el desplegament de cinc reglaments, però “amb la posada en marxa de l’engranatge s’ha vist o bé que alguns no són necessaris perquè els convenis entre països ja ho contemplen o bé que aquest desplegament reglamentari només és necessari en casos concrets”.
Amb tot, un cop posat en marxa l’engranatge s’ha vist que alguns no són necessaris, com ara el referent a la donació de sang, ja que Andorra no disposa d’un banc de sang i ja hi ha convenis establerts amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, que contribueixen amb la gestió de les donacions.
A tall de balanç, la ministra també ha apuntat que durant el 2023 es van fer deu trasplantaments, dels quals nou van ser renals i un pulmonar.
Una altra de les qüestions plantejades ha estat el punt d’implementació en què es troba l’acord sobre la informació, els mitjans de comunicació i la publicitat institucional que el Consell General va aprovar per assentiment el maig del 2022.
El cap de Govern, Xavier Espot, ha recordat que l’acord es va aprovar per respondre a una situació molt concreta en què es trobaven els mitjans de comunicació durant la pandèmia, un moment on van baixar exponencialment els ingressos de publicitat. És per això que, tal com ha indicat, i malgrat que Andorra no disposa d’una política de subvencions en aquest sentit, “el suport del Govern es materialitza en la inversió anual que fem en publicitat institucional”.
Tot i això, de les sis mesures que es van comprometre a implementar, el cap de Govern ha reconegut que n’hi ha dues que encara no s’han executat com és l’estudi d’audiències dels mitjans, i l’actualització de les activitats econòmiques dels professionals del món de la comunicació.
Una altra de les preguntes formulades, ha estat referent a l’increment de les prestacions socials atorgades el 2023 en comparació amb l’any anterior. En el torn de resposta, la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, ha aclarit que durant el 2023 es va ajudar a menys famílies, però el volum total de les ajudes va ser més gran, i per això s’ha registrat un increment en els imports. Tanmateix, ha manifestat que, en l’actualitat, les prestacions per desocupació involuntària han registrat un descens del 15,7%; les prestacions per fills a càrrec han baixat un 1,6%; i els ajuts econòmics ocasionals ho han fet en un 7,7% pel que fa a les llars beneficiades.
Tot i això, ha reconegut que les pensions de solidaritat per a les persones amb discapacitat s’han incrementat un 10%, mentre que les pensions de solidaritat per a la gent gran ho han fet en un 7,5%. La dada més significativa, ha afegit, és la corresponent a l’ajut a l’habitatge de lloguer, que ha registrat un augment del 21%.
