La CEA, contrària al fet que hi hagi una “intervenció dels salaris més enllà del mínim”
La CEA, la Confederació Empresarial Andorrana, per principi, es mostra contrària al fet que hi hagi una intervenció dels salaris més enllà del mínim. Defensen que l’augment dels sous ha de ser fruit d’un consens entre treballadors i empresa i que també cal saber quina serà la inflació abans de començar cap mena de conversa. Ho ha dit el seu director, Iago Andreu, tot reiterant la necessitat que hi pugui haver convenis col·lectius que emparin aquestes negociacions. “Nosaltres entenem que el salari mínim s’ha de regular per decret com es fa cada any. Estem d’acord que es faci per sobre de la inflació com s’ha fet els últims vuit anys, però la resta de salaris han de quedar a la negociació entre empresari i treballador”, ha explicat Andreu.
En aquest sentit, Andreu defensa que la situació del mercat actual, marcat per la manca de mà d’obra, ja fa pujar els salaris i per tant considera absurd haver-hi d’intervenir. També ha reivindicat que aquests darrers anys, la patronal hagi estat d’acord en que el salari mínim hagi augmentat fins i tot per sobre de la inflació; una qüestió que els diferencia de les patronals dels països veïns.
I ha reconegut que en els darrers anys les millores que s’han fet a Espanya respecte d’aquest salari mínim ha “posat pressió” al país per poder mantenir aquest diferencial i poder atreure mà d’obra. Ara, més enllà d’aquest increment no veuen de bon ull la intervenció del Govern i del Consell General en dictaminar aquest increment.
Tanmateix, el Consell Econòmic i Social té sobre la taula la petició de Govern de començar a negociar la pujada salarial de cara a l’any vinent. I és que l’any passat, quan les negociacions entre patronal i sindicats no van assolir cap acord, la ministra competent, Conxita Marsol, ja va expressar la voluntat que aquest any les converses comencessin abans. Tot i que aquesta negociació encara no ha començat, la CEA ja té clara la seva posició.
Des de la patronal, Andreu ha afegit que precisament la negociació dels salaris no hauria de correspondre al CES, sinó que s’hauria de fer en l’àmbit sectorial. En quant a la manca de representants dels treballadors, creu que és “inherent al tipus d’estructura econòmica” del país on no hi ha indústria, que és el sector en què tradicionalment els sindicats han estat forts; també hi va en contra la dimensió de les empreses i la “rotació” del personal. Nega, però, que no s’impulsin els representants dels treballadors per la por de ser acomiadats, tot recordant, que si un representant dels assalariats fos acomiadat, el comiat seria nul.
