menu Home
AndorraPólitica

La cessió temporal obligatòria dels pisos buits s’aplicarà si no tenen consum elèctric en tres anys

Ràdio Valira | 11 d'abril de 2024

La bateria de preguntes que els consellers generals han formulat al Govern en relació al projecte de llei de creixement sostenible i del dret a l’habitatge han servit perquè el cap de l’executiu hagi defensat novament la necessitat de tirar endavant mesures malgrat que aquestes puguin no ser populars o del gust de tothom. En aquest sentit, ha assegurat que “no podem continuar creixent com ho hem fet els darrers anys” i, per tant, “devorant els recursos”. Les seves respostes també han servit per aclarir algun dels aspectes dels extrems de la llei anunciats i així, ha puntualitzat que la cessió temporal obligatòria dels pisos que estiguin buits s’aplicarà en aquells que faci tres anys que ho estan i que hi haurà al darrere “tot un seguit de garanties”. De totes maneres, ha defensat que posar al mercat aquests pisos buits així com els apartaments turístics seran “autèntiques palanques” per solucionar el problema de l’habitatge i n’ha defensat la constitucionalitat, reiterant que s’han agafat com a exemple models aplicats a països europeus com França.

Espot ha lamentat afirmacions que s’han fet aquests dies des que es va anunciar la llei, com per exemple que són mesures pròpies d’un “estat comunista o ‘bolivarianes'”. En aquest sentit, s’ha limitat a reivindicar que són mesures “valentes” i que evidentment poden tenir un cost electoral, però ha defensat que cal prendre-les. En aquest sentit, ha reiterat la “mà estesa” a l’oposició recordant que el text encara s’ha de treballat. Espot ha demanat que els partits de l’oposició “com a mínim, estiguin al costat del Govern” i els ha demanat que “s’aturin menys en les formes” i que es treballi per poder ser, entre tots, “part de la solució”.

Pel que fa al cas concret dels pisos buits, i a preguntes del conseller general del grup parlamentari de Concòrdia Pol Bartolomé, el cap del Govern ha manifestat que es mirarà que si hi ha pisos que faci més de tres anys que no tenen comptador o que tenen un consum elèctric zero se’ls farà arribar una carta perquè justifiquin aquesta situació. En cas que no la puguin justificar, ha afegit, se’ls demanarà que “‘motu propi'” el lloguin o el venguin i en cas que no ho facin seria quan operaria la cessió temporal al Govern. En aquest cas, ha reiterat que la renda que percebi l’executiu pel lloguer del pis revertiria en el propietari. Per tot plegat, ha reiterat que no es pot parlar d’expropiació i ha defensat que es donen “moltes garanties”. També ha defensat que és “més intervencionista” el control dels preus dels lloguers que aquesta mesura que ara es vol impulsar.

La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha incidit en el fet que es calcula que n’hi ha 1.700 buits i que els comuns estan fent les comprovacions escaients. També ha respost que els càlculs s’han fet sobre les dades de FEDA i que recentment s’ha demanat també informació a Nord Andorrà i a Mútua Elèctrica.

Bartolomé també s’ha interessat per qüestions com les quotes lligades a una inversió estrangera o els canvis en l’ITP però la major confrontació del Govern amb l’oposició ha arribat amb la intervenció de la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, i del conseller socialdemòcrata Pere Baró. Així, la primera ha retret que “un excés d’intervencionisme” pot provocar un “efecte bumerang” i ha reivindicat mesures com una nova taxa per als pisos buits per incentivar la seva posada al mercat. Espot li ha retret que tingui “solucions fàcils per a problemes complicats” i ha “convidat” els grups de l’oposició a analitzar amb “prudència, cautela i tranquil·litat” les mesures anunciades. Quant a Baró, que li ha demanat a Espot “què vol dir consens?”, el cap de Govern li ha respost que l’executiu no volia “renunciar” a la seva capacitat legislativa, però li ha recordat que el text es pot consensuar abans de la seva entrada a tràmit parlamentari i ha remarcat que si el PS no treballa el text abans i s’espera a la tramitació parlamentària, i per tant el text es retarda en la seva aprovació, “ja donaran explicacions a la ciutadania”.

Aprofitant el debat, la consellera general de Concòrdia, Maria Àngels Aché, ha insistit sobre la necessitat que el Govern s’impliqui en el projecte per impulsar habitatges amb serveis per a gent gran a Sant Julià de Lòria. “Estem disposats a participar en el finançament públic de la infraestructura”, ha manifestat tot afegint que volen que el comú també faci una major aportació econòmica.

D’altra banda, i qüestionada sobre el paper de l’Institut Nacional de l’Habitatge pel president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, Marsol ha assegurat que arran de les noves polítiques en matèria d’habitatge se li vol donar “una funció més important” i que, per tant, “segurament” caldran “algunes modificacions” en la llei que regula el seu funcionament. Quant al fet que aquest any tingui menys pressupost, ha defensat que es tracta d’una decisió que va en la línia del que va liquidar l’any passat (el 49% del que s’havia pressupostat, uns 400.000 euros dels 800.000 previstos). També ha aprofitat, a preguntes del conseller general de Concòrdia Jordi Casadevall per informar que no tots els comuns estan facilitant dades sobre els lloguers i ha fet “una crida” perquè els que encara no ho fan, ho facin. En especial, ha incidit en Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany a què procedeixin a fer el retorn de les dades.

“Necessitem un institut de l’habitatge fort, autònom i independent, amb personalitat jurídica pròpia i pressupost independent”, ha defensat Marsol que també ha reconegut que els fons de l’habitatge no ha acabat de funcionar i que ha afegit que els canvis en la direcció de l’ens poden anar acompanyats dels que es volen fer en les seves funcions.

D’altra banda, i a preguntes de Baró, el ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres, ha reiterat les inspeccions que s’estan fent per comprovar els “desajustaments” entre el que es preveia en la recaptació de la taxa de turisme i el que realment s’està recaptant. Així, ha recordat que s’han fet 240 controls. Ha concretat que 115 que es van fer “aleatòriament” a peu de carrer han evidenciat que en un 30% dels casos les persones no estaven donades d’alta al registre d’allotjaments turístics. En aquest sentit, ha puntualitzat que aquests controls es van fer a les avingudes Meritxell i Carlemany, al Pas de la Casa i a una estació d’esquí. També ha detallat que des de Tributs s’han fet 140 inspeccions a establiments per comprovar la seva declaració.





  • cover play_circle_filled

    Ràdio Valira
    La ràdio d'aquí

  • play_circle_filled

    RAC1
    Andorra

play_arrow skip_previous skip_next volume_down
playlist_play