Espot assegura que caldrà crear una trentena de places noves a l’administració per implementar el cabal comunitari
La implementació amb garanties del cabal comunitari que es pugui derivar d’una futura adhesió a Europa mitjançant l’acord d’associació obligarà al Govern a la creació d’una trentena de noves places a l’administració. Segons ha manifestat el cap de Govern, Xavier Espot, durant la ronda de preguntes del Consell General en el marc de la sessió informativa de l’acord, des de l’executiu ja es té elaborat un càlcul de l’impacte que pot representar l’adhesió a Europa, malgrat que caldrà esperar a les conclusions de l’estudi que està elaborant una empresa externa per saber-ne més detalls. Tot i això, Espot ha assegurat que el número de noves places s’elevaria fins a un màxim d’una trentena, on hi estarien inclosos nous recursos humans, personal per a la creació d’una agenda transversal i també s’inclouria l’equip de traductors.
En aquest sentit, el cap de Govern ha apuntat que aquests llocs de treball “seran places qualificades i interessants pels nostres joves” i, a més, ha afegit que la incorporació progressiva del cabal comunitari també representarà “una oportunitat” per modernitzar i digitalitzar l’administració. Referent a aquesta qüestió, i donant resposta als neguits presentats pels consellers generals del grup parlamentari de Concòrdia, Espot ha posat en relleu que gràcies al treball de “rigor i seriositat” dels darrers anys, “a hores d’ara sabem i coneixem a fons la totalitat de les normes que s’haurien d’implementar avui dia al país” i, a més, ha reconegut que hi haurà “una part molt substancial” del cabal comunitari “que no haurem d’implementar fins que no es creï un cert sector”. De la mateixa manera, ha indicat que des del Govern també s’ha fet un ‘screanning’ de les lleis que la incorporació de tot el cabal obligarà a modificar i, tot i que no ha disposat de la xifra exacta, ha dit que “tampoc són tantes”.
Lligat a l’aspecte del cabal comunitari, i en resposta a les qüestions formulades per la consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, relatives als drets d’autor, Espot ha manifestat que una vegada es comenci a implementar el cabal relatiu a aquesta qüestió “no tindrem cap restricció i ens podrem descarregar els continguts culturals” que ara com ara estan restringits a Andorra. Aquesta situació requerirà una modificació de la norma interna, tot i que es tracta d’un fet que el cap de Govern ha reconegut que ja es tenia previst des del ministeri d’Educació.
Una altra de les qüestions que ha centrat la sessió de preguntes al Consell General ha estat la dels professionals liberals i la dels dubtes expressats per Concòrdia relatius a la competència que hi pugui haver amb l’entrada al país d’altres professionals. En aquesta línia, Espot ha explicat que amb la llei actual d’inversió estrangera no es tenen garanties per evitar l’intrusisme professional però que, per contra, amb l’aprovació de l’acord els professionals liberals establerts al Principat estaran “més protegits” davant l’entrada de professionals liberals forans. Així mateix, el cap de Govern ha exposat que també s’està duent a terme un treball d’anàlisi de les clàusules de salvaguarda dels països membres per adoptar posteriorment les que més beneficis suposin per a Andorra en aquesta matèria.
La qüestió dels professionals liberals ha estat el punt que ha generat més debat entre Espot i el líder de l’oposició, Cerni Escalé. De fet, la discussió al tomb d’aquest aspecte ha portat al cap de Govern a lamentar que “de vegades sens acusa d’insistir massa en aspectes positius” i no tant en els negatius i ha aprofitat per criticar que el principal partit de l’oposició només fa èmfasi en aquests aspectes negatius i no tant en els més beneficiosos per al país. En definitiva, Espot ha assegurat que l’entrada al mercat únic suposarà tot un seguit de millores per aquells andorrans que volen exercir una professió liberal “vivint fora i a fora de casa nostra”.
Antecedents penals, seguretat social i competències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
La sessió de preguntes al Govern per la qüestió de l’acord d’associació també ha girat entorn de les polítiques d’immigració per mantenir la verificació dels antecedents penals per aquells que vulguin residir a Andorra. En resposta a les manifestacions del conseller general no adscrit, Victor Pintos, Espot ha demanat, en primer lloc, que cal diferenciar entre aquelles persones que arribaran al país des d’un estat membre de la UE o bé de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) i entre aquelles de fora de la Unió.
Mentre que aquestes darreres “podran quedar subjectes al mateix sistema actual” o fins i tot, a “un de més rigorós”, en el cas dels residents en països de la UE o de l’EEE hi haurà una variació respecte de l’statu quo “perquè no es farà un control sistemàtic dels penals, sinó que excepte als treballadors de professions sensibles, es demanarà una declaració jurada”, en la qual la persona “haurà de jurar que no té antecedents penals o fer constar els que pugui tenir”, ja que, en cas de mentir, “se’n derivaria un delicte de falsedat documental”.
Així doncs, Espot ha explicat que la idea és que s’aniran fent controls posteriors “si veiem que una declaració jurada conté la comissió d’un presumpte delicte”, però, a més, també es podran impulsar verificacions a determinades persones en determinats casos.
En relació amb l’afectació de l’acord sobre el sistema sanitari i la seguretat social, i novament a resposta de les preguntes d’Escalé i del conseller general de Ciutadans Compromesos, Manuel Linares, el cap de Govern ha detallat que “l’acord preveu una coordinació dels sistemes de seguretat social, però no preveu la necessitat de crear noves prestacions o que s’hagin d’homologar” les actuals. Així doncs, ha apuntat que el Principat podrà mantenir la seva “idiosincràsia” en aquest sentit, tot i que la diferència serà que “no podrem discriminar l’accés de les prestacions no contributives o contributives als nacionals andorrans i als dels estats membres de la UE”. Això sí, ha estat taxatiu en afirmar que ningú podrà accedir al país per fer l’anomenat “turisme sanitari”. Amb tot, Espot ha detallat que les prestacions addicionals no provocaran un increment de costos i ha afegit que, si es produeix, serà “residual”.
D’altra banda, el debat també ha girat al voltant dels mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu i de la possibilitat de disposar d’un prestador d’última instància. Referent a aquest punt, Espot ha indicat que és “inconcebible” l’accés a aquests mecanismes sense disposar prèviament d’un acord d’associació i ha manifestat que disposar d’aquestes noves eines també ha estat una reclamació de les entitats bancàries del país, les quals necessiten aquest accés “per ser més competitives”. Finalment, la sessió de preguntes també ha abordat altres qüestions com les competències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sobre el qual Espot ha manifestat que només intervindrà davant problemàtiques d’ordre jurídic i no pas polític.
