La comissió d’enquesta de la CASS tindrà una composició proporcional a la representació parlamentària
“Tots volem el mateix, constituir aquesta (comissió) enquesta i dins les prerrogatives aclarir els fets per preveure eventuals responsabilitats”. Amb aquestes paraules el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, ha acceptat la pretensió dels grups parlamentaris socialdemòcrata, de Concòrdia i del conseller general no adscrit, Víctor Pintos, de construir una comissió que esbrini què ha passat a la CASS perquè durant anys les pensions d’invalidesa i treball no han estat regularitzades com caldria. Així, majoria i oposició han llimat asprors i han apropat posicions posant-se d’acord amb diferents aspectes que els separaven al voltant d’aquesta comissió impulsada inicialment des de l’oposició. Tal com ha destacat el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, s’ha arribat a un text consensuat entre majoria i oposició que determina una composició proporcional a la representació parlamentària (un altre dels esculls inicials) i es determini que tingui per objecte elaborar “un document de conclusions amb les causes i les circumstàncies” que han provocat que durant anys les pensions no hagin estat regularitzades i es faci un “aclariment dels fets” que puguin ser susceptibles de derivar en responsabilitats.
Així, aquesta comissió estarà integrada per tres membres dels demòcrates, dos de Concòrdia, un dels grups parlamentaris socialdemòcrata, d’Andorra Endavant i de Ciutadans Compromesos i pel conseller general no adscrit Víctor Pintos. La presidència recaurà en els socialdemòcrates i la vicepresidència en demòcrates i s’ha determinat també que els acords seran presos per majoria d’acord, que les compareixences puguin ser públiques amb excepcions de càrrecs no públics o persones no vinculades a la CASS i que el termini inicial de durada sigui de tres mesos prorrogable per períodes de tres mesos. El dictamen resultant serà publicat al Butlletí del Consell General i ara es fixarà, en primer lloc, un pla de treball i un llistat de les compareixences, que començaran amb els membres del consell d’administració de la CASS.
La proposta d’aquesta comissió amb el text consensuat entre majoria i oposició i fruit de la transacció d’esmenes ha comptat amb el vot favorable de tots els membres de la cambra parlamentària. I malgrat l’apropament de posicionaments entre demòcrates, socialdemòcrates, membres de Concòrdia i Pintos, Escalé, que ha defensat la comissió proposada, ha lamentat que el cas es conegués des d’almenys el 2017 i no hi ha hagués hagut cap actuació al respecte. “Incomprensiblement” s’ha allargat l’afer en el temps, ha remarcat, la qual cosa ha provocat pèrdues milionàries per a la CASS i també s’ha demanat “com és” que l’informe que va generar l’esmena de la majoria per condonar el deute sorgís d’un informe pactat entre la CASS i el Govern i que els membres de la comissió legislativa de Finances i Pressupost no tingués accés a aquesta nota jurídica. També ha retret que aquella comissió es convoqués amb poc temps i sense que la totalitat dels membres hi pogués prendre part. A més, ha destacat que si “no hagués transcendit públicament” segurament no s’hauria impulsat aquesta comissió d’enquesta.
Jordana ha destacat que s’ha produït una “manca de regularització” i s’han fet uns pagaments que no tocarien i ha mostrat la predisposició “d’investigar i clarificar” què ha passat i, sense voler “polemitzar”, ha destacat que tots els consellers tenien la mateixa informació i que tothom va ser “lliure” de manifestar si considerava precipitat el procés, ja que aquest punt de la condonació es va discutir després d’haver reobert la comissió. En aquest sentit, ha destacat que no cal “barrejar artificialment” amb altres “interessos” l’arrel del problema que és investigar què ha passat a la CASS.
Des d’Andorra Endavant, tot i que finalment s’ha donat suport al text consensuat, la presidenta, Carine Montaner, ha recordat que van demanar “una auditoria exhaustiva” i que la fiscalia actués si esqueia i ha sol·licitat una còpia d’aquest estudi i que es faci públic. A més, ha manifestat que no estan d’acord en la ponderació de la composició de la comissió, a la qual cosa Jordana li ha respost que el que es fa és complir el reglament.
Projecte de llei de modificació de la Llei d’accés electrònic de l’administració de justícia
D’altra banda, també hi ha hagut unanimitat dels grups en aprovar que l’entrada en vigor de l’expedient judicial electrònic entri en vigor el 3 de febrer del 2025 en lloc del 20 d’abril d’aquest any. La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha destacat que el Consell Superior de la Justícia va destacar que era “fortament recomanable” que es posposi el tret de sortida a aquest expedient perquè pugui “funcionar de manera òptima” segons la ministra, que ha emfasitzat que cal que no es prenguin “riscos”.
