Acció Feminista denuncia la “violència institucional” referent a l’avortament
L’associació Acció Feminista ha convocat aquest divendres una manifestació que, malgrat el temps, ha aconseguit reunir més d’un centenar de persones per reivindicar els drets i llibertats de les dones sota el lema ‘Que no et silenciïn!’. La presidenta d’Acció Feminista, Laia Ferrer, ha posat l’accent en “la violència institucional” en relació amb l’avortament, aprofitant que França l’ha introduït com a dret constitucional i arran l’exigència expressada per diferents instucions com el Consell d’Europa i les Nacions Unides en diferents informes. També ha demanat que l’avortament sigui “legal, segur i gratuït”, no pot ser que “les dones hagin de marxar d’Andorra i pagar 300 euros per un avortament farmacològic a La Seu o pagar fins a 6.000 euros”, tot i que despenalitzar-lo “sense donar cobertura sanitària ni econòmica no canvia res”, ha acabat reivindicant.
L’augment dels casos de violència i agressió sexual en l’últim any posiciona la violència de gènere en el punt de mira i de protesta. El grup demana la implicació de la policia, la justícia i altres agents implicats perquè tinguin en compte les afectacions físiques i psicològiques, per les seves conseqüències a llarg termini. De la mateixa manera, augmentar el suport cap a les víctimes i formar a les persones que les han d’assistir. Segons Ferrer, la problemàtica està “lluny de desaparèixer”, perquè “està enquista i amb perill de créixer en la nostra societat”.
A més a més, la representant de l’entitat ha emfatitzat l’educació sexoafectiva en els centres educatius per formar i sensibilitzar amb l’objectiu d’evitar qualsevol classe d’agressió i assegurar la llibertat sexual. Segons Ferrer, “si s’entén que el consentiment i el desig han d’estar al centre per part dels homes i dones, la violència de gènere s’acabarà”. Així mateix, demana que les empreses i administracions implementin “plans d’igualtat i protocols per evitar l’assetjament” i protegir les seves treballadores.
La bretxa salarial i la precarietat de les professions que ocupen les dones repercuteixen en el dret de l’habitatge, ja que “la capacitat adquisitiva de les dones és menor” ha afirmat la presidenta de l’associació feminista. No obstant això, aquest fet provoca que una dona es vegi obligada a continuar vivint amb el seu agressor, pel fet que no es pot permetre un altre lloc on viure.
Finalment, l’associació exigeix la igualtat en les baixes de maternitat i paternitat, així com obtenir jornades reduïdes. Des del punt de vista de l’entitat, es creu que el tema es posposa i Ferrer assenyala que l’estat del país està “tan endarrerit en aquest tema” i el que s’està demanant són “les baixes igualitàries i no una progressivitat”.
