El Consell General recupera un llibre d’actes de més d’un segle sostret des de feia dècades
El Consell General ha anunciat aquest dimarts el retorn d’una part molt rellevant del fons documental de la institució, un volum que recull les actes del consell en el període que va del 1743 al 1864. Segons ha explicat el síndic general, Carles Ensenyat, es tracta d’un document que explica l’activitat de la institució durant més d’un segle, un període en què “Andorra va viure transformacions importants i va haver de fer front a escenaris molt complexos tant en la vida social i econòmica interna com en el context internacional”. El síndic ha afegit que, alhora, “és un document que posa nom a les persones que, potser fins ara desconegudes, van treballar i lluitar per donar solucions a l’Andorra del seu temps”.
El llibre feia dècades que havia estat sostret -sense que es conegués l’autoria de la persona que el va robar ni el motiu de la seva desaparició- de l’armari de les set claus, on es custodiava fins a principis del segle XX. En aquest sentit, Ensenyat ha manifestat que gràcies al cos de policia i a l’ajuda desinteressada d’un ciutadà, Eduard Navarro, “aquest document ha pogut ser recuperat i restituït al seu propietari legítim, el Consell General”. El text, ha afegit, és “un document fonamental per comprendre el trànsit d’Andorra de l’edat moderna a la contemporaneïtat, una època marcada per la crisi i la desaparició de les fargues i la indústria del ferro i pel pas cap a una economia de subsistència que condicionarà bona part del segle XIX”.
A grans trets, les actes compreses en aquest llibre van des del moment en què el Consell General encarrega a Fiter i Rossell la redacció del Manual Digest fins a la nova reforma. En el pla internacional, el síndic ha exposat que “les actes recullen l’activitat del Consell General a l’època de la Revolució Francesa, de les guerres napoleòniques, de la restitució del coprincipat, de les primeres guerres carlines de i les conseqüències pel nostre país”.
El síndic també ha posat en relleu que durant les últimes dècades “s’ha avançat i aprofundit molt en el coneixement de la història d’Andorra i de les seves institucions”, i la restitució d’aquest volum, “permetrà aprofundir de manera notable en aquests estudis”, ja que es tracta d’un document que, fins ara, “cap expert havia pogut consultar”. Per tant, ha dit que “el retorn d’aquest volum no és simplement una part de la memòria del Consell General, sinó una part del Consell General”.
Per la seva banda, l’historiador Jordi Guillamet, qui ha estat l’encarregat de custodiar les actes fins a la presentació pública d’aquest dimarts, ha exposat que es tracta d’un llibre que està molt ben conservat i que “té un atractiu molt important per als historiadors”. En aquesta línia, l’expert ha realçat el fet que el Principat disposa de documentació continuada des del 1580 fins a l’actualitat i que només “ens faltava aquesta peça”. Guillamet ha incidit en el fet que les actes només reflecteixen les decisions finals preses pel Consell General durant aquests anys, per la qual cosa no hi ha altra informació prèvia o documents annexos. Donada la seva importància, a més, ha demanat que el llibre sigui digitalitzat com més aviat millor per tal que pugui ser consultat per tothom. De fet, Ensenyat ha apuntat que d’aquí a uns quinze dies el llibre s’entregarà a l’Arxiu Nacional perquè el pugui digitalitzar i restaurar i que des de Cultura es mourà el “capital” necessari per a fer-ho.
Paral·lelament, la presidenta de la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports, Susanna Vela, ha manifestat que “aquest és un moment emocionant” i ha recordat que es tenia constància de la desaparició del llibre des de la dècada dels anys 70, quan es va fer un primer inventari de la documentació de l’arxiu de les set claus. Els textos, per tant, “són elements imprescindibles de la recuperació de la identitat del país” i “avui recuperem un document cabdal per aprofundir en el coneixement de la nostra història, testimoni d’un període ple d’incerteses transcendent per a la supervivència del país”. Així, ha conclòs indicant que el treball “no només aportarà llum de fets històrics concrets, sinó també de la nostra llengua i de la societat d’entre el segle XVII i XIX”.
