Els ciberdelictes es redueixen un 32% entre el 2022 i el 2023
El secretari d’Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions, Marc Rossell Soler, i el secretari d’Estat de Justícia i Interior, Joan Antoni León, han anunciat aquest dimecres en el marc de la compareixença davant la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals que el nombre de ciberdelictes detectats per l’Agència Nacional de Seguretat ha disminuït un 32% entre els anys 2022 i 2023. Una reducció que els dos secretaris han celebrat i han atribuït a la conscienciació i a la prevenció de la ciutadania respecte a aquesta temàtica. “En global les xifres han anat a la baixa” ha assegurat, Rossell. “Segurament, alguna cosa hi tingui a veure tota aquesta tasca de prevenció que s’està fent des de l’agència i des del cos de policia a la ciutadania i a les escoles. Creiem que és important crear hàbits segurs” ha puntualitzat el secretari d’Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions.
Pel que fa a xifres exactes, l’ANC-AD va detectar un total de 276 ciberdelictes durant el 2022 mentre que el 2023 aquesta xifra ha disminuït a 189 casos. En aquest sentit, el tràfic jurídic encapçala la llista de reduccions amb un 286% negatiu, seguit de la inviolabilitat del domicili i la intimitat (un 190% menys), l’administració de justícia (un 100% menys), l’honor (un 33% menys), la llibertat (un 15% menys), i la llibertat sexual (un 10% menys). Per contra, l’únic ciberdelicte que ha experimentat un augment és el relacionat amb el patrimoni, amb un increment de l’11%. “Estaríem parlant de delictes contra el patrimoni en general: l’estafa o el ‘ransomware’, que consisteix en un tipus de delicte en el qual algú bloqueja o encripta un dispositiu per tal que l’usuari no hi pugui accedir i, a canvi de desbloquejar-lo, li demana una suma de diners” ha puntualitzat, Rossell, mentre afegia que, dels 87 casos amb relació a la llibertat sexual, només són denúncies que estan en alguna fase d’investigació “i no necessàriament estan confirmandes”.
En el marc d’aquesta exposició de dades, que s’ha compartit en el marc del balanç total de ciberdelictes, León també ha anunciat altres xifres, com ara el fet que l’Agència ha gestionat un total de 309 incidents i 2092 alertes de vulnerabilitats durant l’abril del 2022 i el desembre del 2023. “L’agència està en marxa en l’àmbit internacional i, llavors, si els atacs s’estan produint a diferents països al mateix moment, nosaltres, d’alguna manera, també rebem aquest input” ha recalcat, Rossell, mentre afegia que, “ni molt menys s’han produït 300 incidències, sinó que s’han gestionat possibles amenaces”. Amb relació a aquest fet, Rossell ha volgut deixar clar que, en tot cas, “el país és molt més segur ara que fa un any i mig, quan encara no existia la Llei de Ciberseguretat ni l’Agència”.
Durant la compareixença els dos secretaris també han valorat positivament el fet que l’Agència ha tingut bona acceptació i la resposta del 100% de les entitats afectades per la implantació de la Llei en Ciberseguretat i Reglaments associats. En concret, 44 empreses que abasten diferents sectors com la banca, les telecomunicacions, l’energia, o aquells sectors que poden tenir un impacte en un ciberatac. “Aquestes empreses tenen l’obligació de reportar informació a l’Agència i assegurar la ciberseguretat de les seves entitats. A més a més disposen de plans de millora, evidentment, per anar mantenint aquest nivell d’exigència i anar-lo superant dia en dia” ha afegit el secretari d’Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions.
En resposta a una pregunta formulada pel conseller Pere Baró sobre l’estat de la plaça de sergent del cos de policia -que encara no es troba coberta- els secretaris han indicat que aquest càrrec i dues places de tècnic es publicaran a concurs aviat, gràcies a l’aprovació del nou reglament d’accés i promoció de la policia.
Durant la compareixença, Rossell i León han celebrat el fet que durant aquest any i mig l’Agència ha aconseguit assolir els seus quatre objectius inicials: desenvolupar condicions per a una societat de la informació segura, coordinar de manera proactiva la prevenció i mitigació de les amenaces, dur a terme una bona cooperació entre l’Estat i el sector privat, i reforçar la cooperació internacional.