Batlles i magistrats podran jubilar-se als 65 anys i treballar opcionalment fins als 75

Els batlles i els magistrats podran jubilar-se als 65 anys i hi haurà la possibilitat que continuïn treballant fins als 75 si la persona i el Consell Superior de la Justícia (CSJ) hi estan d’acord. Aquesta és una de les dues modificacions que aquest dimecres ha aprovat el Consell General en el marc de la votació de la modificació de la llei de la justícia. Concretament, tal com ha exposat la ministra Ester Molné, aquest nou sistema és “més just”, ja que equipara l’edat de jubilació dels batlles i magistrats a la resta de treballadors que es poden retirar a l’edat que determina la CASS, “i permet planificar la jubilació en funció de la feina que hi ha”. A més, ha dit que la mesura no representa cap impacte econòmic per a les arques de l’Estat.
La segona modificació aprovada per assentiment ha estat la d’ampliar la llista de supòsits en què es poden efectuar judicis ràpids en casos de delictes greus que comporten entre quatre i vuit anys de presó. Segons ha manifestat Molné, la mesura permet agilitzar el procediment als tribunals, reduir el nombre d’interns al centre penitenciari en règim de presó preventiva i aplicar de manera immediata la pena, aconseguint, d’aquesta manera, “que no es castiguin fets que van passar fa molt de temps”. Des dels grups parlamentaris de l’oposició s’han mostrat favorables a la modificació, tot i que s’ha demanat fer extensiva la mesura a altres treballadors del sector públic i privat.
Paral·lelament, el debat al Consell General també ha girat al voltant de la votació de la proposta d’aprovació de la ratificació del conveni entre Andorra i Islàndia per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i prevenir així l’evasió i l’elusió fiscals, els coneguts CDI. El titular de Finances, Ramon Lladós, ha explicat que la negociació de l’acord va començar el 2021, i després de diferents reunions i rondes de negociació al llarg de l’any passat, es va arribar a un acord el desembre del 2022. El text, ha dit, té com a objectiu facilitar que les empreses andorranes es puguin estendre més enllà de les fronteres del Principat sense que el marc impositiu “sigui un obstacle” i viceversa.
A banda, ha assenyalat les bondats d’Islàndia, un país que forma part de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) i que presenta un especial interès per al país tenint en compte les seves dimensions o la seva participació en el mercat interior de la Unió Europea (UE). La seva indústria turística, ha afegit, també “és molt important i creixent i podem trobar-hi sinergies”.
Des de la bancada de l’oposició, el conseller general del grup parlamentari de Concòrdia, Pol Bartolomé, ha mostrat els seus neguits per l’acord tenint en compte que en els darrers anys no s’ha registrat cap inversió estrangera al país per part d’Islàndia, no es coneix cap empresa andorrana que s’hagi instal·lat en aquest indret i tampoc hi ha cap resident islandès al Principat. La pregunta, per tant, ha estat clara: “qui es beneficiarà del conveni?”. A banda, el conseller general també ha demanat al Govern una planificació per a la signatura de nous convenis de no doble imposició amb països més propers i amb els quals serien més cabdals com és el cas d’Alemanya, Àustria, el Canadà, Itàlia, Noruega o Suïssa. Lladós ha advocat per tenir una visió a llarg termini i ha avançat l’inici imminent de negociacions amb alguns dels països esmentats per Bartolomé, com Itàlia o Alemanya.
La sessió del Consell General d’aquest dimecres s’ha tancat, en aquest cas, amb la votació de les liquidacions de comptes del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes, així com de les societats públiques participades per l’Administració general, corresponents a l’exercici del 2021.
La votació ha sumat 24 vots a favor i 2 en contra procedents del grup parlamentari socialdemòcrata. En aquest sentit, les queixes dels consellers, tant d’aquest grup com de la resta, han girat al voltant de les queixes expressades pel Tribunal de Comptes pel que fa als incompliments reiterats d’algunes entitats públiques de fer cas omís a les obligacions que se’ls determina. És el cas de l’AREB i els comptes de BPA. Des de la majoria, però, s’ha recordat que es tracta d’una empresa privada en procés de liquidació i que, per tant, “no està a l’abast de la fiscalització del Tribunal de Comptes”. Tot i això, s’ha obert la porta a tirar endavant un canvi legislatiu per tal que hi hagi més transparència.