El Govern encara confia que sindicats i patronal arribin a un acord per no haver d’intervenir en els salaris
Si el Govern ha de prendre una decisió sobre l’increment dels salaris de cara a l’any que ve s’anirà cap a “una cosa equilibrada” i, per tant, “si les postures” entre les dues parts, sindicats i patronal, estan “a prop serà més fàcil trobar un equilibri”. Així ho han expressat el cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Presidència, Economia Treball i Habitatge, Conxita Marsol. En aquest sentit, Marsol ha reiterat que considera que ara és “la vegada” en què les postures entre les dues parts estan “més a prop” i, per tant, en el consell econòmic i social (CES) d’aquest divendres hi pugui haver un acord entre les dues parts. En aquest sentit, ha reiterat que, per primera vegada, hi hagi una proposta de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA).
Però des del Govern es confia que no s’hagi d’intervenir. Així ho ha tornat a expressar el cap de Govern que ha remarcat que seria un “missatge esperançador” per a la ciutadania si els representants dels empresaris i dels treballadors arribessin a un acord i no fos necessària la intervenció de l’executiu.
I sobre quina seria la mesura que el Govern implementaria en cas que divendres el CES conclogui sense acord, no han volgut avançar-ne cap i han destacat que volen “esperar a divendres”. De fet, la ministra de Treball ha manifestat que a ella li agrada “esperar fins al final” per veure si les negociacions es poden tancar de manera satisfactòria.
Marsol i Espot han fet aquestes manifestacions en el marc de la tradicional trobada del Govern amb els mitjans de comunicació i en el marc de la qual han incidit en la preocupació per l’habitatge que té l’executiu. Marsol ha informat sobre la reunió que han fet aquest dilluns amb un representant de cada grup parlamentari i que ha servit, segons la ministra, per fixar la manera de treballar. Parlamentaris i la ministra s’han emplaçat el 19 de gener, data en la que ja tothom hauria d’aportar un esquema sobre la llei del dret de l’habitatge i avaluar quines són les posicions de partida d’uns i altres per redactar el text. A més, des del Govern també es treballa sobre el reglament d’accés al parc públic d’habitatge, en la proposta de la llei d’inversió estrangera i s’espera la diagnosi sobre el pla d’habitatge. També ha manifestat que vol treballar amb els comuns, els propietaris i fins i tot amb els impulsors de les protestes per l’habitatge. “Tenim la clara voluntat de treballar conjuntament perquè som conscients del problema de l’habitatge”, ha remarcat Marsol que ha puntualitzat que espera que en “tres o quatre mesos” ja hi puguin haver en marxa les primeres accions “sobre els habitatges buits” o sobre les concessions a privats perquè impulsin habitatge, entre altres mesures.
La minsitra d’Habitatge ha remarcat que si es vol trobar amb els propietaris és perquè creu que són “part de la solució” perquè per exemple estan “implicats” en la borsa d’habitatge que el Govern vol impulsar i pel que fa a la trobada amb els impulsors de les protestes, ha destacat que vol escoltar els seus neguits. La titular d’Habitatge ha remarcat que vol dur a terme tot aquest treball amb “serietat i el màxim de consens”.
I sobre el fet que Marsol hagi estat el blanc de les crítiques en les protestes el cap de Govern ha defensat que li sembla “injust”, ja que ella porta tot just sis mesos al capdavant del ministeri. En tot cas, ha defensat, ell en seria el responsable perquè ha estat al capdavant de l’executiu en els darrers quatre anys. I ha volgut “trencar una llança” per Marsol, ja que ha reiterat que quan estava al capdavant del comú d’Andorra la Vella aquesta va ser la primera corporació que va col·laborar amb el Govern en l’impuls de solucions per l’habitatge, cedint el terreny de la Borda Nova.
Espot ha reiterat que “el Govern en conjunt està bolcat” en trobar solucions per l’habitatge, però ha reiterat que apel·la propietaris i manifestant, ja que no hi ha cap mesura que sigui “la sopa d’all” i, per tant, el que cal és trobar solucions que siguin “d’interès general” i “uns i altres” han de fer “un exercici de generositat”, ja que ha remarcat que “les mesures maximalistes” poden acontentar uns sí però d’altres, no.
