Andorra rebrà el text final de l’acord d’associació durant el primer trimestre del 2024
El 2024 serà l’any de culminació de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea si finalment la ciutadania així ho decideix mitjançant el referèndum vinculant que es preveu celebrar durant els pròxims mesos d’octubre o novembre. Tal com ha exposat aquest dilluns el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, durant el tradicional berenar del Govern amb els mitjans de comunicació, des d’aquest moment i fins a finals del primer trimestre de l’any vinent serà quan tindrà lloc la redacció íntegra de tot l’acord i la validació dels textos per part de totes les parts implicades, així com la traducció del document en totes les llengües de la Unió, inclòs el català.
Tal com ha relatat Riba, cap a finals de març la Comissió Europea enviarà el text al Consell de la UE, qui el remetrà al Parlament Europeu per tal que sigui aprovat i el retornarà al Consell. La previsió és que aquest procediment no s’allargui més enllà de l’1 de juny, quan hi ha convocades eleccions al Parlament Europeu. Paral·lelament, i pel que afecta estrictament al Principat, el secretari d’Estat ha detallat que durant el primer trimestre del 2024 serà quan es rebran tots els textos i les traduccions finals per a la seva validació. Durant aquest termini, a més, es començarà amb les accions de comunicació de les grans línies de l’acord a la ciutadania. A l’abril es rebrà el text definitiu i serà en aquest moment quan el Govern el rubricarà, una acció que tal com ha exposat Riba, “no produeix cap efecte jurídic”.
Així mateix, es preveu que entre els mesos de març i abril arribin els estudis d’impacte que s’estan elaborant per part d’Andorra Recerca + Innovació i del grup parlamentari d’Andorra Endavant. Una vegada rebuts aquests documents, s’encetarà un termini que s’allargarà fins al setembre que es dedicarà a entrar “en una fase de comunicació molt més detallada” que servirà per “reflectir el contingut de l’acord a la realitat sectorial”.
Un dels punts importants que ha destacat el secretari d’Estat és que des de principis d’any i fins al setembre també s’haurà de treballar en la preparació de diversos textos legislatius. Entre d’altres, ha exposat que s’haurà d’ampliar la llei actual del referèndum per tal de definir, a grans trets, la part més operativa de la votació. “Ara només tenim dos articles i no són suficients com a base per poder organitzar una convocatòria d’aquest tipus”, ha manifestat. Serà durant el mes de setembre, per tant, quan es fixarà la data definitiva del referèndum, que es preveu que tingui lloc a l’octubre o al novembre. Si el resultat és positiu, només quedarà remetre els resultats al Consell General per tal que hi hagi la ratificació final de l’acord.
En el seu torn, el cap de Govern, Xavier Espot, ha manifestat que la campanya de comunicació se centrarà en presentar “un gran debat nacional” que tindrà en compte tant als ciutadans de nacionalitat andorrana com als residents. En aquest sentit, ha reconegut que el Govern haurà de ser capaç d’arribar a tota la població a través de reunions de poble, seminaris, reunions de treball amb sectors específics, fent ús de les xarxes socials i presentant la informació d’una manera més àgil mitjançant càpsules informatives.
Tanmateix, Espot ha assenyalat que el treball de comunicació no només se centrarà en explicar les bondats de l’acord, ja que també es volen aprofitar les trobades per escoltar els neguits de la ciutadania. En aquesta línia, ha defensat que “l’acord no suposarà un detriment de les nostres polítiques de creixement sostenible”, ja que, en definitiva, “serà la gran ocasió de parlar d’Europa i de fer un treball d’escolta personalitzada amb els ciutadans en un moment de preocupació d’una part substancial de la nostra població”.
A l’últim, i preguntat sobre la reciprocitat de la targeta sanitària europea, fet que beneficiarà que la població andorrana pugui beneficiar-se dels sistemes sanitaris dels països de la UE i viceversa, Espot ha assegurat que aquest fet no suposarà un impacte significatiu sobre l’estructura sanitària tenint en compte que actualment els acords bilaterals signats amb Espanya, França i Portugal també ho permeten “i ho hem sabut gestionar”.