menu Home
AndorraPólitica

L’obligació dels cursos de català s’aplicarà, com a molt aviat, el setembre del 2024

Ràdio Valira | 20 de setembre de 2023

Andorra la Vella.- L’obligació d’aprendre el català entre els residents que vulguin renovar el seu permís de residència per primera vegada no s’aplicarà, com a mínim, fins al setembre del 2024. Segons ha explicat aquest dimarts la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, després de la seva compareixença davant de la comissió legislativa d’Educació, Cultura, Joventut i Esports, una vegada entri en vigor la llei -la qual s’espera entrar a tràmit parlamentari aquesta mateixa setmana- caldrà acabar de perfilar el reglament que fixarà les exigències dels cursos.

A més, també s’haurà de veure “com es desenvolupa el treball parlamentari i si hi ha moltes modificacions a la llei”, la qual cosa pot provocar que la implementació del text no arribi fins al curs 2024-2025. Tot i això, Bonell ha manifestat que fer aquestes declaracions sense saber com anirà la feina legislativa “és una mica temerari” i, per tant, ha advocat per “ser prudents” i esperar a veure com avançarà la tasca parlamentària i si la llei podrà ser finalment aprovada aquest 2023.

Durant la seva compareixença, Bonell ha explicat novament que la llei es fonamentarà sobre diferents eixos. D’una banda, inclourà referències a la llengua de signes catalana amb l’objectiu que “les administracions tinguin en compte aquesta realitat”. També servirà per millorar i modernitzar la qualitat del llenguatge administratiu; permetrà incloure intèrprets en l’administració de justícia i en els procediments de resolució alternativa de conflictes i fixarà l’obligatorietat de garantir una atenció al públic en català. Per això, ha refermat, caldrà que els treballadors facin la salutació oficial en la llengua oficial i hauran de conèixer el vocabulari bàsic de la professió.

En aquest sentit, la ministra també ha posat l’accent en la tasca que hauran de dur a terme els empresaris, els quals hauran de ser els encarregats de donar les consignes pertinents als seus treballadors i encarregar-se de la formació bàsica. Aquesta obligació de parla de la llengua oficial, a més, també serà efectiva sobre les relacions telemàtiques com per exemple comercials o educatives i caldrà que l’idioma de les pàgines web també sigui el català.

Tal com es va esmentar durant la presentació del text, el projecte de llei preveu modificacions en la llei d’immigració, fent que les persones que disposin de les autoritzacions de residència i treball estiguin obligades a superar el curs de 30 hores que es definirà ‘a posteriori’ via reglament durant la primera renovació del permís. La previsió és que la mesura afecti unes 3.000 persones per a les renovacions que s’hauran de dur a terme el 2024. Bonell, però, ha reiterat que aquest és un text viu, que no es volen crear desigualtats entre residents i que es podran incloure altres permisos amb el pas del temps.

En relació amb la inspecció i el procediment sancionador, el projecte de llei promou que les infraccions en matèria lingüística no siguin una “subespècie” d’infraccions. Per tant, s’aplicaran les mateixes sancions que en qualsevol altra llei -des d’una amonestació per escrit fins als 60.000 euros- “sense que es doni a pensar que anem amb un ànim de voler sancionar”, ha detallat la ministra. Per tal de reforçar els controls, els inspectors de comerç passaran a tenir més potestat per obrir expedients i més tard el departament de Política Lingüística els cursarà.

Durant el seu torn, el director del departament de Política Lingüística, Joan Sans, ha exposat que la llei es veurà completada amb la creació d’una junta de coordinació sobre llengua i formació, la qual tindrà la funció de coordinar i harmonitzar l’ús de la llengua en tots els àmbits, i el consell nacional per la llengua, un organisme amb una orientació més política que buscarà donar veu a tothom i elaborarà el pla nacional de la llengua. Aquest consell comptarà amb membres permanents dels ministeris de Cultura i Educació; dels comuns; d’Andorra Recerca i Innovació; de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis; de la Unió Hotelera d’Andorra; de la Confederació Empresarial Andorrana, dels sindicats i de les associacions culturals, i també hi podran haver membres eventuals.

Llista d’espera als centres de català

Bonell també ha recordat que arran de l’efecte crida que ha provocat la creació de la llei durant les darreres setmanes, actualment hi ha unes 700 persones en llista d’espera als centres de català. Per tal de donar-hi resposta, s’està treballant de manera intensa i el pressupost del 2024 ja preveu quatre places més de professors. Tot i això, ha esmentat que amb els 16 professors amb què es compta actualment es podrà donar plena resposta als cursos de català iniciats aquest setembre i als que començaran de cara al gener.

Cal recordar que el curs que hauran de superar els aspirants serà de 30 hores i, tot i que el nivell assolit no correspondrà al nivell oficial més bàsic, Sans ha manifestat que les persones que el facin ja tindran mig recorregut per assolir el nivell A1 posteriorment. A més, ha anunciat que els cursos es podran fer de manera presencial, virtual o amb la fórmula d’autoaprenentatge en qualsevol dels centres del Principat.

Lligat a aquest aspecte, Bonell ha avançat que el 6 d’octubre hi ha prevista una reunió amb els cònsols per exposar els punts de la llei i que el comú de Sant Julià de Lòria “ha mostrat interès perquè puguem obrir un centre de català” a la parròquia. Fins i tot han ofert un local per ubicar-lo, ha assegurat. “Segurament arribarem a un acord perquè la voluntat és que pugui haver-hi centres a tot el territori”, ha afegit. En aquesta reunió es parlarà sobre la “pedagogia” que també hauran de fer les corporacions per utilitzar el català en tots els cursos extraescolars que s’imparteixen.

ANA


  • Ara en directe
  • PROPERAMENT



  • cover play_circle_filled

    Ràdio Valira
    La ràdio d'aquí

  • play_circle_filled

    RAC1
    Andorra

play_arrow skip_previous skip_next volume_down
playlist_play