Andorra puja al lloc 37 en la classificació de llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres
Andorra la Vella.- Reports Sense Fronteres ha millorat notablement la classificació mundial de llibertat de premsa d’Andorra elevant la seva posició en setze llocs, passant del 53 el 2022 al 37 enguany d’un total de 180 països. Tot i que el país hagi pujat en el rànquing, des de l’entitat continuen considerant que Andorra pateix dels obstacles que els petits països imposen a l’exercici del periodisme amb la falta de pluralitat i les ingerències constants del poder polític i econòmic als mitjans de comunicació que, afirmen, majoritàriament es troben en mans d’empresaris amb interessos.
Entrant al detall, Reporters Sense Fronteres exposa que en relació amb el panorama mediàtic, el fet que el Principi tingui una mida “minúscul” i hi hagi “importants interessos econòmics”, provoca que el nombre de mitjans, la seva fortalesa i independència es “redueixi a la mínima expressió”. En aquest sentit, indiquen que a banda de l’ens públic RTVA, només “subsisteix” un petit ecosistema de diaris “en mans de banquers i empresaris amb grans interessos”. I assenyalen que l’única agència de notícies del país funciona com una agència de comunicació.
En referència al context polític, manifesten que la “recent” tradició democràtica del país i la “influència de les elits econòmiques a totes les institucions” creen un model “opac”, en el qual els poders de l’Estat es troben mal diferenciats i on “els pocs periodistes independents no poden exercir adequadament el contrapoder”. Tanmateix, tot i que accepten que la censura oficial no existeix, consideren que el fet de tenir uns mitjans públics favorables al Govern i de privats controlats per empresaris o banquers, “no és necessari silenciar un paisatge mediàtic dòcil i poc donat a la investigació dels escàndols financers del país i procliu a l’autocensura”.
Quant a l’entorn econòmic, Reports Sense Fronteres posa de manifest que la influència de la banca és “omnipresent” i condiciona “dràsticament” les inversions en publicitat i, conseqüentment, la línia editorial de les publicacions, posant l’accent en “la falta de mecanismes de protecció de la independència dels mitjans de comunicació”. En relació amb el context sociocultural, exposen que la tradició conservadora del país “marcada per la església catòlica, reticent a debats socials plurals” pot condicionar la independència dels mitjans, posant com a exemple el fet que a Andorra els periodistes “no tenen accés a jutges, magistrats o altres membres del sistema judicial” com a font d’informació o per entrevistes.
