Greta Fernàndez: “Tinc un record mervallós d’Andorra”
Escaldes-Engordany.- Greta Fernàndez és la protagonista de ‘El fred que crema’. En el film, interpreta una dona de l’Andorra dels anys 40 del segle 20, que es veu envolta enmig d’un dilema mentre Europa està en plena Segona Guerra Mundial. Avui, els cines Illa Carlemany han viscut la preestrena, mentre que la pel·lícula s’estrena, oficialment, divendres.
Què veurem en la peli?
He parlat tant de la pel·lícula… és una història bastant dura, és un bon drama de Pirineus! És un conflicte que es presenta en una família, que som l’Antoni i jo, i que amés a més estem esperant un fill, i que és complicat de resoldre. Un conflicte que podria ser relativament fàcil de resoldre, si tires per la moral, però el fet d’esperar un fill ho canvia tot. Llavors hi ha opinions diferents i acaba desembocant en una situació que té moltes més branques.
Com explicaria el seu personatge?
És dur. És una dona de Pirineu, de muntanya, que no ha vist molt més enllà de la seva terra i és bastant espavilada i llesta, per no haver vist món. Per exemple, jo com a Greta, soc molt cosmopolita, i he viatjat molt, m’agraden els idiomes, conèixer gent d’arreu… i la Sara és tot el contrari en aquest sentit. Tot i així tenim moltes coses en comú i realment l’he interpretat jo, per tant té moltes coses de mi, és inevitable. La Sara és una tia que és molt honesta, de fet, per mi és el personatge més honest de tota la pel·lícula. Té un dilema, i hi ha un moment que no pot sostenir la seva decisió, però la intenta mantenir.
L’hem escoltat amb un accent diferent!
M’ho van demanar i ho vaig intentar! Espero haver aconseguit l’accent andorrà més o menys bé! Però veurem aquesta nit que igual em linxen (diu tot rient). Va ser una cosa que em va angoixar molt perquè no ho havia fet mai això de fer accents. I no sé si soc bona fent-los. Però no em quedava una altra! A més a més, només vaig tenir 15 dies per preparar el personatge.
I com es preparar un paper en 15 dies?
Sí. Des de que em van agafar fins que vam començar a rodar només van passar 15 dies. No va ser fàcil. Ho vaig fer treballant molt, em vaig posar molt les piles i treballant també durant el rodatge. Els caps de setmana eren per estudiar i treballar el personatge, veure per on seguia i veure per on havia d’anar.
Què li va semblar Andorra?
Meravellós! En tinc molt bon record! Va ser molt bonic, estàvem en un hotel molt amunt i quan va nevar era molt bonic! I fins i tot un dia vam anar pel riu amb la meva mare i ens vam banyar al riu. En tinc un record preciós.
Què en pensa de tenir només una nominació als Gaudí?
Jo ho visc amb naturalitat perquè aquestes coses mai se saben. Depèn de milions de coses. Cal tenir en compte que la pel·lícula encara no s’havia vist, perquè s’estrena aquest divendres. Hi ha hagut un timing que no ens ha ajudat. Jo estic contenta de que hi hagi la pel·lícula i a mi em queda molta vida per davant!
Té una carrera molt llarga tot i ser molt jove. Amb què es queda?
Què difícil… Em quedaria amb els rodatge. Jo gaudeixo molt treballant. Vaig gaudir molt amb ‘Elisa y Marcela’, ‘La hija de un ladrón’, ‘El fred que crema’ o ‘Unicornios’, que vaig fer després. En totes he tingut protagonistes, i ha sigut molt de curro. Però m’adono que m’agrada molt l’exigència i preparar els papers i jugar… I m’adono que el curro et dona espai a poder jugar cada cop més. A vegades no treballes durant temps, després estàs més nerviós, més insegur… hi ha menys espai pel joc, per deixar-te anar. Però quan tens un protagonista tant de temps, estàs molt més desimboltura i em sento una privilegiada.
Com va viure el seu primer protagonista?
Va ser compartit amb la Natalia Molina, en ‘Elisa y Marcela’, i estava amb molt bones mans. Era una pel·lícula tan bonica d’explicar. La Isabel és molt bona directora; era una història molt dura però tenia una part d’amor molt bonica. I amb la Hija de un Ladrón, que va ser després, vam currar molt abans de començar a rodar, gairebé tres mesos. I això em va donar molta seguretat i tranquil·litat.
On la veurem 2023, a banda de ‘El fred que crema’?
Ara no estic en cap projecte, però estic pendent de coses. Tinc per estrenar 3 pelis. Unicornios, que s’estrena a la primavera que és una òpera prima i que protagonitzo dirigida per Àlex Lora i produïda per Inicia Films, i dues on tinc un paper més petit que es diu Cuco, que és una producció alemanya i de Hollywood, dirigida per Tilman Singer i una altra que és Teresa, que te de protagonistes a Blanca Portillo i Asier Etxeandia, i dirigeix Paula Ortiz. Així que gens malament!
