CG.- L’administració té pendent de pagament prop de 800 factures a proveïdors
Andorra la Vella.- El ministre de Finances i Portaveu, César Marquina, ha informat aquest dijous davant d’una pregunta formulada en el marc de la celebració del Consell General pel president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, que l’administració té pendent de pagament prop de 800 factures a proveïdors amb declaració d’urgència que equivalen a tres milions d’euros. López, en aquest sentit, ha posat en relleu que molts d’aquests actors no poden fer front a certes despeses per culpa d’aquesta situació que “encara no s’ha solucionat”. Marquina, per la seva banda, tot i que ha reconegut que “el Govern és coneixedor d’aquests retards”, ha celebrat el fet que des del mes de maig, aquests imports pendents s’hagin reduït de dotze a tres milions d’euros. “Els retards es deuen a dues raons: al canvi de sistema informàtic i a la manca de recursos humans” ha indicat el ministre Portaveu. Amb relació a aquest tema, Marquina ha assegurat que l’executiu està responent de “manera satisfactòria a la llei”, ja que durant el 2022 l’administració va estar responent als pagaments amb un termini mitjà de 59 dies. Així, Marquina també ha comunicat que alguns ministeris estan cedint personal propi per agilitzar el procés.
Qüestionat pel ministre de Salut Albert Font, Marquina ha afirmat que no s’estan jerarquitzant els pagaments amb volums més importants sinó que, des de Govern, s’està “intentant donar sortida a totes les factures prioritzant aquelles que fa més temps que estan pendents”. Per altra banda, el ministre Portaveu ha anunciat que, en aquests moments, hi ha un total de 47 persones assumint tasques de responsabilitat associades a aquest procés. “Hi ha hagut més d’un 10% de places que no han estat cobertes durant el primer trimestre. Una situació que no ha facilitat el fet de satisfer els pagaments” ha admès Marquina.
El PS es planteja presentar una moció al Consell General
El president del grup parlamentari socialdemòcrata ha plantejat la possibilitat de presentar una moció al Consell General davant les respostes que el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, li ha ofert sobre el projecte relatiu a la concessió de l’heliport nacional. López, de fet, ha denunciat que Govern està duent a terme “una dubtosa utilització del diners públics” d’aquest projecte que ha passat de tenir un cost de 3,7 milions d’euros a superar els deu milions. A més, López també ha criticat que l’executiu es plantegi avançar una transferència de pressupost d’un import de cinc milions en favor de l’empresa concessionària i que el nombre de seients de les aeronaus passin de dotze a sis o set com a molt. Amb relació a aquest fet, Gallardo ha justificat l’augment del cost final de la proposta guanyadora per diverses modificacions que ha patit el projecte com ara el fet que s’hagi desplaçat l’emplaçament inicial, s’hagi millorat la zona d’enlairament i d’aterratge de les aeronaus, comporti una millora de convivència amb l’estació d’esquí, s’hagin doblat els metres quadrats de la terminal, que es prevegin noves places d’aparcament i una proposta més harmoniosa amb el medi ambient. “El plec de bases ja permetia això: llibertat als concurrents” ha recordat Gallardo.
Davant d’una pregunta formulada per la consellera general no adscrita Carine Montaner sobre el fet d’haver descartat l’heliport privat de Fontaneda, el ministre de Territori i Habitatge VictorFilloy ha explicat que, tot i el vistiplau de Govern sobre el projecte, l’entitat privada en qüestió no disposava de la designació de l’ús del territori per a poder explotar un heliport. “S’havia de modificar el POUP de la parròquia per a poder incloure una activitat heliportuària, i això no estava resolt en l’àmbit urbanístic” ha indicat el titular de Territori i Habitatge.
Un total de 300 inspeccions realitzades a comerços del país
La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha anunciat que Govern ha realitzat prop de 300 inspeccions per a determinar si els comerços estan complint amb les mesures d’estalvi energètic davant d’una pregunta presentada pel president del grup parlamentari socialdemòcrata, qui ha denunciat que determinats locals comercials estan incomplint la normativa. En aquest sentit, Calvó ha assegurat que els comerços estan complint les mesures d’estalvi energètic i ha recordat que, durant el mes de desembre, el sector empresarial va assolir una reducció de consum del 15%. “Els inspectors estan fent una feina importantíssima, i el departament està treballant per aconseguir l’objectiu d’una reducció d’un 10% del consum general” ha assenyalat Calvó.
Un 14% de reglaments pendents d’aprovar fora de termini
Finalment, la sessió de preguntes al Govern s’ha centrat en la demanda de Font relativa als incompliments dels terminis per als desenvolupaments reglamentaris. El conseller ha lamentat que els endarreriments constatats entre els diferents ministeris són “molt greus”, ja que denoten un incompliment de les lleis.
En el torn de resposta, el cap de Govern, Xavier Espot, ha puntualitzat que al llarg dels darrers vuit anys de legislatura de Demòcrates s’han encomanat al Govern fins a 400 reglaments, dels quals 252 han estat aprovats. A més, ha apuntat que del gruix de textos, només en 58 casos, el que representa un 14% del total, s’ha exhaurit el termini i no s’ha aprovat el text, unes dades que demostren que “les xifres no són pas tan dolentes” i, per tant, “crec que no és per autofelicitar-nos, però tampoc per fer una constatació catastròfica”.
Per la seva banda, Font ha continuat lamentant que el percentatge aportat per Espot continua sent molt elevat a parer seu i, a banda, difereix de les dades calculades pel conseller socialdemòcrata. “En alguns reglaments aquest endarreriment és inacceptable, ja que alguns són de fa anys” i, per tant, “caldria que el legislatiu o els representants directes del poble tinguessin una eina per poder obligar el Govern a complir amb les seves obligacions”.
També sobre aquesta qüestió, Montaner ha titllat la situació de “bulímia legislativa”, i ha aportat un suggeriment sobre la manera de treball -impedint que un ministre pugui entrar un projecte de llei si hi ha reglaments pendents d’aprovar- que, de cap manera, Espot ha acceptat.
