L’acord d’associació d’Andorra amb la UE, una oportunitat per tirar endavant una àrea funcional pirinenca
Andorra la Vella.- ‘L’àrea funcional Andorra-Pirineus’, ha estat el tema central de la 35a Diada andorrana a la 54a Universitat Catalana d’Estiu (UCE) celebrada aquest dissabte a Prada de Conflent. En el marc de la ponència ‘De l’àrea funcional a l’espai pirinenc: El rol del futur acord d’associació entre Andorra i la UE’, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha indicat que paral·lelament a la negociació de l’acord, “es fa necessari continuar enfortint les relacions amb els nostres veïns pirinencs”, ja que darrerament “hem vist com les accions de cooperació regional, bilateral o trilateral han aconseguit resultats més efectius i ràpids que les accions de caire nacional, multilateral, o dependents de la Unió Europea”. De fet, ha recordat que l’acord de cooperació signat amb Europa el 2004 ja incloïa “el concepte d’espai pirinenc, definit com un espai de desenvolupament transnacional en benefici de les poblacions locals”.
Aquest concepte, que mai s’ha arribat a desenvolupar de manera total, “representa una oportunitat única per garantir el recorregut a llarg termini d’un espai funcional compartit, fent-ne menció expressa en les disposicions de l’acord i dotant-lo d’un marc jurídic que tindrà la consideració d’acord internacional”. En aquest sentit, tot i que la finalitat central de l’acord és aconseguir la participació del Principat en el mercat interior, Riba ha assegurat que “el seu aprofitament màxim demana reforçar les relacions de veïnatge”, ja que “on l’acord podrà produir efectes més significatius és, òbviament a Andorra, però també en el seu entorn”.
La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), vigent des de fa més de tres dècades, ha permès dotar el territori d’una estratègia pirinenca, i la creació de l’espai funcional, segons Riba, “podria quedar inscrit en l’acord d’associació, permetent aplicar polítiques públiques comunes com a solució a problemes de caire regional, amb una visió de llarg termini i en benefici de la població que hi resideix”.
Així mateix, el secretari d’Estat ha reiterat la importància que els territoris de muntanya treballin per diversificar la seva economia, tot reduint les dependències existents i guanyant resiliència davant de situacions de crisis multinivell, causades per fets desestabilitzadors com és el cas de la crisi financera del 2008, l’aparició de la Covid-19 o l’actual conflicte entre Rússia i Ucraïna.
Precisament, ha identificat que un dels principals reptes que ha presentat la pandèmia a Andorra, un país on la seva economia és altament dependent de la frontera i dels fluxos comercials i de persones, és el d’anticipar-se i el de mitigar les conseqüències que sorgeixen en moments on l’element que predomina és la incertesa. “Els marcs jurídics existents han demostrat les seves mancances i han exposat, clarament, els seus límits”, ha afegit.
L’acord amb la UE, clau per a una àrea funcional dels Pirineus
Una àrea funcional intensiva entre Andorra i les valls pirinenques, que englobi un territori de 10.000 quilòmetres quadrats i 250.000 habitants, ha de tenir per objectiu intensificar la cooperació en els camps de les comunicacions, la sanitat, la Universitat i la recerca, l’agricultura, la indústria, la protecció del medi físic o la circulació de treballadors, entre d’altres. Segons l’exalcalde de la Seu d’Urgell, Joan Ganyet, qui ha ofert la primera ponència presencial ‘Un projecte per al Pirineu’, Andorra ha de ser el pal de paller d’aquesta zona, tant “pel seu estatus polític, la seva demografia i la força del seu terciari”. Amb aquesta anàlisi, Ganyet creu convenient que l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea hauria de recollir la creació d’aquest ens de col·laboració transfronterera. “Si Europa necessita unitat d’acció, si vol tenir un paper en el futur del món, també el Pirineu precisa d’un projecte comú si vol avançar en qualitat de vida, riquesa i visibilitat”, ha destacat.
Al seu torn, l’economista i exalcalde de la Seu d’Urgell, Amadeu Gallart, ha destacat la necessitat que Andorra tingui als protocols de la seva política exterior un capítol important dedicat a les relacions tant amb la Generalitat de Catalunya com amb la regió de l’Alt Pirineu i Aran. Així mateix, ha manifestat que, en el marc de l’acord d’associació, caldria l’establiment d’un acord específic de cooperació i de desenvolupament econòmic i social amb els territoris geogràficament veïnals de França i d’Espanya.
L’economista també ha assenyalat la necessitat d’establir una configuració institucional de l’Alt Pirineu i Aran amb la finalitat que ambdós territoris es dotin d’una veu institucional pròpia, així com crear una campanya informativa de cara a la ciutadania pirinenca afectada per tal “d’arribar de manera efectiva a una massa crítica rellevant”. “Aquesta campanya hauria de ser institucional i en defensa d’una àrea funcional pirinenca o de cooperació social i econòmica reforçada en l’àmbit geogràfic d’Andorra, Espanya i França”, ha conclòs.
Per la seva banda, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, ha ofert una ponència no presencial sota el nom ‘L’àrea funcional Andorra – Pirineus: per què no se’n parla?’. Durant el seu discurs, López es planteja el dubte de per què aquesta proposta no està present en les converses amb la UE, en les negociacions amb la Comissió Europea ni en les reunions bilaterals. “Em sembla una idea que com a mínim mereix ser més tractada, analitzada i estudiada”, ha expressat, ja que d’entrada, “sembla un concepte que gaudeix de força” i que pot servir com una eina que pot ajudar al desenvolupament del territori i a tenir “una major atenció política dels fons europeus i estatals”.
Al seu torn, l’exsecretari del copríncep episcopal Joan Massa ha defensat també l’oportunitat que pot suposar per a Andorra l’acord d’associació malgrat el context de “seriosos desafiaments” que viu Europa i ha considerat que dins Andorra cal que es creï “una metodologia de presa de decisions molt més concertada entre totes les associacions, tots els actors polítics, econòmics i socials”. A més, ha advocat perquè el creixement del país s’ha de fer sobre el pilar de la sostenibilitat.
Quant a la potenciació de la zona transfronterera, el president de les cambres de comerç i indústria dels Pirineus Orientals (CCI PO) i vicepresident de CCI Occitània, Laurent Gauze, ha subratllat el treball conjunt iniciat entre cambres de comerç franceses, l’andorrana i les de Lleida i Girona per impulsar els fluxos comercials dins l’espai transfronterer i ha defensat el pol que representa Andorra dins la regió, ja que és el que més creix demogràficament, des del punt de vista econòmic i de l’emprenedoria, així com en el marc del comerç ‘intrazona’ i, per tant, ha argumentat la necessitat que es creïn noves xarxes de cooperació i ha encoratjat a què s’impulsin nous projectes de col·laboració.
En el mateix sentit, el director delegat del suport i desenvolupament territorial i gestió dels programes europeus de la CCI Occitània, Jean Marc Guillelmet, es refereix en la seva ponència no presencial a l’estudi que demostra aquest pol d’atracció d’Andorra.
Durant la jornada, també s’ha abordat la cooperació des d’altres àmbits més enllà de l’econòmic i en aquest sentit, l’escultor Ernest Altés ha proposat la col·laboració artística, de tal manera que les diferents creacions poguessin ser vistes als diferents espais de la regió, facilitant d’aquesta manera el finançament.
